Collartes de llum, de Miquel Martí i Pol


        
COLLARETS DE LLUM
    Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguinaUn estel petit obre l'ull i parla: --¿On serà l'amor que no puc trobar-la?
    --On serà l'amor? --fa la Lluna bruna. L'he cercat pertot, que n'estic dejuna.
    I l'amor ocult  entre satalies riu que riu content de ses traïdories.
    Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll d'adorm tot és de joguina.
    Prou l'estel petit i la Lluna clara cercaran l'amor més i més encara.
    Se'n reiuran els camps i les ribes pures i els pollancs i el riu i el pla i les altures.
    Se'n riuran els grills i els ocells cantaires i el vent remoós i els follets rondaires.
    I ell, entaforat entre satalies, contarà a la nit noves traïdories.
    Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís