La màgia del Gran Canyó


LA MÀGIA DEL GRAN CANYÓ

S’enlaira la bèstia de ferro

Ostentosa, potent, magnificent

Les hèlix transporten a través del paisatge

Sobtadament la respiració s’entretalla

La BELLESA, sí, en majúscules

es descriu davant dels ulls.

Segles d’història han excavat la roca

Vestigi sigil·lós de penes i alegries

El riu verd resplendent

fa més èbria de

felicitat la imatge

de la verge natura.

Roques vermelloses i cantelludes

destil·len un alè que s’aferra dins les entranyes

Una màgia de milions d’anys

Es condensa dins l’ADN de qualcú.

I esdevé, efímera, la felicitat eterna.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís