Pisa i Florència: visita a Pisa (1 de juliol de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científicGalileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 55 metres d’alçada. Ja només de començar la seva construcció, degut a un mal disseny, a un terra inestable i a uns fonaments dèbils, la torre ja es començà a inclinar. Després de molts intents de posar la torre recta (fins i tot durant la Segona Guerra mundial es va planejar fer-la volar) i d’estar un bon temps tancada al públic, les últimes accions que s’hi han fet han assegurat que la torre serà estable durant 300 anys més. La veritat és que el conjunt monumental que conformen la torre, la catedral romànica amb el baptisteri, el duomo, el campsant i el campanile són espectaculars (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Pisa ). Tot aquest bell conjunt monumental està situat a la plaça del Miracle (http://en.wikipedia.org/wiki/Piazza_dei_Miracoli), està ple de turistes que volen fer-se la típica foto aguantant la torre (entre els quals m’hi incloc!). Hi ha moltes paradetes i sota un sol molt intens, passegem durant llarga estona. Després, anem a dinar i fem una agradable tertúlia, tot mirant les fotos dels molt futbolistes que han passat per un altre restaurant del mateix propietari. Continuem passejant, buscant geocachings i poca cosa més. Retornem el cotxe de lloguer i prenem una cervesa sota els arbres mentre xerrem agradablement. Mica en mica arriba l’hora de pujar a l’avió i retornar cap a terres catalanes després d’un cap de setmana que s’ha esgotat massa ràpidament, però les imatges observades i els moments viscuts ja formen part del calaix de la memòria!
(La imatge és una panoràmica de la plaça del Miracle, amb la torre i el Duomo)
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Els mormoòpids viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou guano per permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen. Els mistacínids són dues espècies endèmiques de Nova Zelanda bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, així com d&
Els ammonites a la Bíblia Segons el Gènesi , els ammonites són els descendents de Benammí (també conegut com a Ammí o Ammon ), un dels fills de Lot , nebot d' Abraham , nascut d'una relació incestuosa amb la seva pròpia filla petita. El Gènesi els considera parents propers dels israelites (descendents de Jacob ), dels edomites (descendents d' Esaú ) i encara més dels moabites (descendents de Moab ). La tribu dels ammonites va exterminar els zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris, al nord de Moab i a l'est del riu Jordà . Segons l' Èxode , els israelites van trobar a la seva arribada a Canaan el Regne de Sihon com a dominador de Gilead , el país a l'est del riu Jordà , ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exèrcit hebreu , comandat per Josuè , va demanar creuar el seu territori, però no els hi fou permès; aleshores, foren exclosos de la Congregació del senyor durant
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científic Galileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html ). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 
Comentaris