Pisa i Florència: visita a Pisa (1 de juliol de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científicGalileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 55 metres d’alçada. Ja només de començar la seva construcció, degut a un mal disseny, a un terra inestable i a uns fonaments dèbils, la torre ja es començà a inclinar. Després de molts intents de posar la torre recta (fins i tot durant la Segona Guerra mundial es va planejar fer-la volar) i d’estar un bon temps tancada al públic, les últimes accions que s’hi han fet han assegurat que la torre serà estable durant 300 anys més. La veritat és que el conjunt monumental que conformen la torre, la catedral romànica amb el baptisteri, el duomo, el campsant i el campanile són espectaculars (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Pisa ). Tot aquest bell conjunt monumental està situat a la plaça del Miracle (http://en.wikipedia.org/wiki/Piazza_dei_Miracoli), està ple de turistes que volen fer-se la típica foto aguantant la torre (entre els quals m’hi incloc!). Hi ha moltes paradetes i sota un sol molt intens, passegem durant llarga estona. Després, anem a dinar i fem una agradable tertúlia, tot mirant les fotos dels molt futbolistes que han passat per un altre restaurant del mateix propietari. Continuem passejant, buscant geocachings i poca cosa més. Retornem el cotxe de lloguer i prenem una cervesa sota els arbres mentre xerrem agradablement. Mica en mica arriba l’hora de pujar a l’avió i retornar cap a terres catalanes després d’un cap de setmana que s’ha esgotat massa ràpidament, però les imatges observades i els moments viscuts ja formen part del calaix de la memòria!
(La imatge és una panoràmica de la plaça del Miracle, amb la torre i el Duomo)
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científic Galileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html ). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 
Comentaris