Pisa i Florència: visita a Pisa (1 de juliol de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científicGalileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 55 metres d’alçada. Ja només de començar la seva construcció, degut a un mal disseny, a un terra inestable i a uns fonaments dèbils, la torre ja es començà a inclinar. Després de molts intents de posar la torre recta (fins i tot durant la Segona Guerra mundial es va planejar fer-la volar) i d’estar un bon temps tancada al públic, les últimes accions que s’hi han fet han assegurat que la torre serà estable durant 300 anys més. La veritat és que el conjunt monumental que conformen la torre, la catedral romànica amb el baptisteri, el duomo, el campsant i el campanile són espectaculars (http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Pisa ). Tot aquest bell conjunt monumental està situat a la plaça del Miracle (http://en.wikipedia.org/wiki/Piazza_dei_Miracoli), està ple de turistes que volen fer-se la típica foto aguantant la torre (entre els quals m’hi incloc!). Hi ha moltes paradetes i sota un sol molt intens, passegem durant llarga estona. Després, anem a dinar i fem una agradable tertúlia, tot mirant les fotos dels molt futbolistes que han passat per un altre restaurant del mateix propietari. Continuem passejant, buscant geocachings i poca cosa més. Retornem el cotxe de lloguer i prenem una cervesa sota els arbres mentre xerrem agradablement. Mica en mica arriba l’hora de pujar a l’avió i retornar cap a terres catalanes després d’un cap de setmana que s’ha esgotat massa ràpidament, però les imatges observades i els moments viscuts ja formen part del calaix de la memòria!
(La imatge és una panoràmica de la plaça del Miracle, amb la torre i el Duomo)
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Llegint la Presència, he trobat aquesta rondalla del meu estimat País Valencià . Això diu que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà. -Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar? - Bé, entra. - I el pollet que duc? On el deixe? - Tira’l al galliner, que allí hi ha gallines. I així ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort: - Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina. Jo d’ací no me’n vaig si no em donen una gallina. Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a una altra casa: - No farien el favor de deixar-me passar la nit ací?
Per Sant Jordi, em regalen el “Premi Sant Jordi 2017”, que no és altre que la novel·la del nordcatalà Joan-Lluís Lluís, “Jo soc aquell que va matar Franco”. Passen els mesos i m’acabo emportant la novel·la de vacances i me l’acabo llegint a la riba de l’Amazones. Una bona combinació per conèixer pretesament qui fou l’assassí del dictador. Joan-Lluís Lluís aconsegueix que el lector s’endinsi tan en el seu relat que aconsegueix, o almenys en el meu cas, que acabi reescrivint la història que havia après sobre la mort de Franco, ni que sigui per unes hores. En la novel·la es desgranen les vicissituds de la vida d’Agustí Vilamat, nascut a Solsona i que ja de ben petit s’enfronta a una infantesa diferent, però que li serveix de pretext per endinsar-se en l’amor a la llengua catalana gràcies a un notari. I a partir d’aquí, el protagonista comença una carrera professional que es veu truncada per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i que marca els esdeveniments vitals del pro
El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científic Galileo Galilei (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa; http://www.opapisa.it/es/home-page.html ). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 
Comentaris