Una cançó que parla de Menorca de Ja t'ho Diré


La preciosa Si véns dels genials Ja t'ho Diré

 Si véns
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,

aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.

Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar

que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.

Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,

t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar

que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...


Si véns, si véns em trobaràs

ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís