Una cançó que parla de Menorca de Ja t'ho Diré

La preciosa Si véns dels genials Ja t'ho Diré

 Si véns

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.