Recursos malgastats


Diumenge dia 31 de juliol. Després de sortir de festa, a les nou del matí, sona l’intèrfon del pis. Penso que el meu company de pis s’ha deixat les claus i vaig a obrir-lo. La meva sorpresa és que és una policia municipal que demana per mi. Em diu si sóc la propietària d’un Nissan Terrano II aparcat a la zona de càrrega i descàrrega del carrer de la Salle i li contesto afirmativament. Ella em diu que està mal estacionat i que si no el trec, la grua me’l retirarà. Escopetejada el vaig a treure. Al mateix temps veig que m’han trucat per demanar-me el mateix. La meva primera pregunta és com saben a on visc i el meu número de telèfon, ja que no tinc el cotxe domiciliat a Girona. La segona pregunta que em ve al cap és perquè el meu cotxe està mal estacionat, ja que quan el vaig aparcar el capvespre anterior, prop de l’aparcament no hi havia cap senyal que indiqués que no ho podia fer. Però la meva perplexitat augmentà quan al migdia, després d’aparcar el cotxe a un altre lloc, veig que a on hi havia hagut el meu estacionat, torna a estar ple de cotxes aparcats. Trobo per casualitat una parella de policies municipals i els hi exposo el meu cas. Amablement em diuen que com que hi havia tants cotxes estacionats i la grua tenia molta feina, han decidit no treure els cotxes de la part final del carrer, de la zona de càrrega i descàrrega. Me’ls miro i no sé, sincerament, què contestar. Però al cap em vénen més preguntes: per què s’han molestat a buscar a on visc i a trucar-me per a res? Per què no senyalitzen millor? En temps de crisi, uns quants dinerons llençats en va.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís