Menorca, dia 4: recorrent la zona de Maó (6/08/2011)

Com el dia precedent, en llevem i esmorzem tot contemplant la mar Mediterrània. Després de tenir el menjar preparat, marxem directament a Maó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B3) , on un sol insolent ens deixa la sínia ben vermella. És dia de mercat i ens hi passegem una bona estona abans d’endinsar-nos cap dins del poble, tot contemplant el color dels carreus, tirant a ataronjat i que em fan pensar vivament amb els colors de Malta. Arrecerats de la calor, dinem en un parc tot contemplant el mar. Abans de fer un cafè prop del mercat municipal, vaig a cercar  un geocatching i amb la ment i cossos desperts per la cafeïna, marxem cap a la zona del far de Favàrtix (http://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Fav%C3%A0ritx) , dins del parc Natural de s’Albufera d’es Grau (http://www.illesbalears.es/cat/illesbalears/naturalesa2.jsp?SEC=NAT&id=0000000000022359&lang=0002)  (cal recordar que tota l’illa és reserva de la biosfera). El camí per arribar-hi és estret, però finalment reeixim i personalment quedo esmaperduda amb la barreja de vermells i verds que hi ha al paisatge, de la fusió entre la pedra i la vegetació. Aparquem el cotxe i fem la petita caminada que ens mana a la platja de la Tortugueta. El paisatge s’acaba amb les dunes, i uns aiguamolls; tot seguit, la bella cala, a on ens banyem i reposem fins que el sol ja comença a decaure. Les aigües, de nou cristal·lines, ofereixen frescor als nostres cossos ja torrats. Al cap d’una estona, retornem al cotxe i anem fins al poble de Llucmaçanes, a tocar a Maó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llucma%C3%A7anes). Només d’arribar veiem que no ens deixen entrar cap a dins del poble, així que deixem el cotxe aparcat a Maó i fem gairebé els 3 km que ens separen del nucli urbà a peu, per carrers estrets i voltats de finques amb cavalls, cases blanques... i una bona munió de gent carregada amb ampolles de pomada! Finalment, arribem al nucli urbà, a on se celebra un Jaleo (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaleo) , és a dir, un espectacle amb cavalls. Els genets i els cavalls, elegantment vestits, entren a la plaça de dos en dos i alcen els cavalls, de manera que queden només sostinguts per les dues potes de darrere, i la gent fa saltar llavors genet i cavalls. L’espectacle és magnífic i se’m posa la pell de gallina només de pensar com en són de belles les tradicions del meu país. Però es va fent fosc i tornem a recórrer la distància que ens separa del poble i també la que ens separa de Ciutadella. Un cop a l’apartament ens dutxem i sopem; estem cansats, però finalment anem a prendre una pomada a Ciutadella, al bar Margarette, dins d’una magnífica i fresca terrassa interior, a on conversem animadament amb els amics.  Però el que més em captiva són els colors que prenen els edificis plens d’història sota la llum de la lluna mentre recorrem els carrerons de la ciutat.  Estem rendits, així que no aguantem pas gaire i al final ens n’anem a reposar cos i ment durant unes hores...

(La imatge és del Jaleo que vam contemplar a Llucmaçanes)