La meva feina (un conte)

L’agafo sempre amb la mà dreta, ja que hi tinc molta més habilitat que amb l’esquerra. Observo com s’escapa de la seva funda natural; la cosa és bastant instantània. De fet, ja fa temps que he oblidat la modèstia al fons d’un calaix i he de dir que sóc una crac en aconseguir que les titoles dels meus amics s’aixequin en un tres i no res. Tinc una seqüència de passos que són infalibles per aconseguir que els hi quedi ben dreta, i poques vegades fallo en la meva tasca. El primer pas és deixar-los olorar un perfum ben especial, del qual en guardo gelosament el secret. El següent és acaronar tendrament l’esquena del mascle al qual oferiré la meva mà per portar-lo a l’èxtasi. Poc  a poc ell es va relaxant. La respiració es fa més espaiada, més harmònica. Suaument xiuxiuejo dolces paraules per tranquil·litzar-lo. El col·loco com m’agrada a mi, però sempre i quan ell s’hi senti ben còmode. Observo com el seu membre ja comença a estar preparat perquè la meva mà hi jugui una bona estona. Poc a poc li faig pessigolletes a la punta i tot seguit, com si fos una directora d’orquestra que sempre mana als seus músics la mateixa estrofa, vaig movent la mà en un vaivé compassat. Ell panteixa flèbilment i accelero el ritme de la meva melodia manual. Els espasmes de plaer esdevenen cada vegada més freqüents; contenta perquè funciona el meu massatge al membre, encara augmento més la velocitat de moviment de la meva mà; tal és, que en prou feines els meus ulls poden distingir els dits. I ell, més feliç que mai va expulsant el líquid blanquinós; i s’hi està una bona estona, tant com quinze minuts, temps suficient perquè que em quedin la mà i el canell ben baldats, el termos ple de semen i el porc ben satisfet. Content com està, ara toca fer-lo baixar del maniquí recobert de pèl de truja (el famós secret olfactiu) i seduir el seu company d’habitacle... amb arts les meves arts de mamporrera!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís