Octubre, de Miquel Pairolí

No fa pas gaire va morir l’escriptor de Quart (Gironès) Miquel Pairolí. He de reconèixer que coneixia la seva faceta d’articulista a El Punt, però no la d’escriptor. Va ser la seva malaurada mort la que em va empènyer a comprar aquesta delícia de llibre que és “Octubre”. El vaig començar a llegir a Menorca, el vaig continuar a Taltaüll i el vaig finir en un tres i no res a Girona. El llibre és un dietari ple de saviesa, de quotidianitat. L’escriptor, un gran erudit, et transporta amb les descripcions que fa de les melodies i dels concerts que ha escoltat, el fa reviure l’olor de la terra, l’origen de la vida, tot impregnat de naturalitat i poques ornamentes en el manuscrit.  Retalls de la seva vida que poden acabar essent retalls de la vida de tots. Tota una introspecció de l’autor que pot ser la d’un mateix. I una preciosa frase que m’ha captivat (entre unes quantes més): “La personalitat construeix la persona com l’orgull tendeix a destruir-la”.