Octubre, de Miquel Pairolí


No fa pas gaire va morir l’escriptor de Quart (Gironès) Miquel Pairolí. He de reconèixer que coneixia la seva faceta d’articulista a El Punt, però no la d’escriptor. Va ser la seva malaurada mort la que em va empènyer a comprar aquesta delícia de llibre que és “Octubre”. El vaig començar a llegir a Menorca, el vaig continuar a Taltaüll i el vaig finir en un tres i no res a Girona. El llibre és un dietari ple de saviesa, de quotidianitat. L’escriptor, un gran erudit, et transporta amb les descripcions que fa de les melodies i dels concerts que ha escoltat, el fa reviure l’olor de la terra, l’origen de la vida, tot impregnat de naturalitat i poques ornamentes en el manuscrit.  Retalls de la seva vida que poden acabar essent retalls de la vida de tots. Tota una introspecció de l’autor que pot ser la d’un mateix. I una preciosa frase que m’ha captivat (entre unes quantes més): “La personalitat construeix la persona com l’orgull tendeix a destruir-la”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís