Menorca, dia 2: un dia ben complert (4/08/2011)


El nostre primer dia sencer a l’illa de la calma es desperta ben assolellat. Com que la nit anterior no vam poder comprar res, ja que tot estava tancat, aprofitem per anar a esmorzar al bar dels apartaments. El destí que hem escollit és la platja de Binigaus, cap al sud de l’illa. Agafem la carretera d’es Migjorn gran i ens hi porta directament. Com que no és pas molt tard, trobem fàcilment aparcament i ens endinsem a la platja, d’arena blanquinosa i molt fina. Encara no hi ha gaire gent. La platja és nudista, però tothom hi va com vol, amb roba o sense. Com que el sol pica de valent, de seguida ens posem a l’aigua. Després de refrescar-nos, aprofito per caminar fins que la platja s’acaba. Les aigües transparents són un bon motiu per contemplar els peixets que volten per allí i intentar deixar la ment amb blanc. Al cap d’una estona ens dirigim cap a unes roques, a on ens preparem fang per fer-nos un divertit bany. Un cop embadurnats, deixem que el fang ens hidrati la pell i ja un cop treta la morenor artificial, decidim marxar cap a dinar, amb un sol de justícia cremant-nos la pell. El següent pas del nostre periple és dinar a Es Migjorn gran (http://ca.wikipedia.org/wiki/Es_Migjorn_Gran), a on fem un menú gairebé d’escorrialles, ja que tot el que demanem s’acaba! Amb la gana satisfeta, agafem el cotxe fins arribar a Binbèquer  (o Binibeca) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_de_pescadors_de_Binib%C3%A8quer; un poblat de pescadors, ple de cases blanquíssimes i unes vistes impressionants al mar. Ens perdem pels seus estrets carrerons, que em recorden moltíssim als de Chaouen, al Marroc, però amb la diferència que enlloc de cases blaves, aquí hi ha cases ben blanques. Ens passem una bona estona xalant de la bellesa que s’hi ofereix, sentim rallar menorquí i finalment, marxen. De camí cap a la Cova d’en Xoroi (http://www.covadenxoroi.com/index.php?lng=ct) , a la cala Porter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_en_Porter) , ens parem un moment al poble de Sant Climent, a on fem una bona compra per totes les vacances. Un cop arribem a la Cova, ens demanen 50 euros per entrar quatre persones, veient el preu, desistim i marxem cap a Es Castell (http://ca.wikipedia.org/wiki/Es_Castell) , antigament Villacarlos (vegeu enllaç adjunt) un poble a tocar de Maó i ens arribem fins a Cala Fons, a on preparem uns entrepans que ens mengem tot contemplant la badia ja ben fosca, només il·luminada per les llums dels restaurants propers. Finalment, marxem a Maó, a on anem al Claustre del mercat a escoltar el fantàstic grup vigatà  La iaia (http://www.myspace.com/laiaiamusica ), que en ofereix un magnífic concert sota la llum de les estrelles i amb una deliciosa pomada a les mans. Després de veure somerament Maó de nit, marxem i fem els 44 km que ens separen de l’apartament, a on caiem ben rendits, de nou, escoltant la remor del mar...
(La imatge correspon a un panoràmica del poble de Binibèquer)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís