evita

" La bíblia de fang" és el títol d'una novel·la de l'escriptora Júlia Navarro. Fa poc que l'he acabada i sincerament, m'ha agradat bastant, tot i que en alguns moments pot arribar a ser bastant caòtica, sobretot als capítols inicials, a on apareixen multitud de noms que costen d'enllaçar amb la trama. Tot i això, la novel·la és entretinguda. Té una interessant rerafons històric, ambientada a la darrera guerra de l'Iraq i en les reminiscències del nazisme que encara perduren als nostres dies. Alhora explora la crueltat humana i de la manera com ens podem acabar convertint en éssers sanguinaris i cruels, empesos per l'ambició i la venjança. La novel·la també posa de manifest un fet real, que és que molts antics comandants nazis encara conviuen entre nosaltres, amagats darrere identitats falses, i que mai no han pagat ni pagaran per totes les barbàries que van cometre. També narra algunes de les tortures que es portaven a terme als camps de concentrac...

Cal que hi hagi hagut una gran despesa totalment injustificada a la ciutat de Girona? Cal que hi hagi hagut un desplegament totalment desproporcionat per la presència no demanada del Sr. Felip de Borbó, descendent de l'infaust Felip V? Personalment vaig veure com es tallava el trànsit per tots els carrers a on aquest senyor i tots els seus sequaços havien de passar amb cotxes de gamma alta, caríssims. Policies arreu, en un desplegament que deu haver costat un ull de la cara, sense cap mena de dubte. Mentrestant, les llistes d'espera las hospitals s'engreixen per les retallades pressupostàries. Demanes hora i te la donen per d'aquí a mig any gairebé... Per què no es destinen tots aquests diners de la visita d'aquest senyor, descendent del rei de l'estat veí que ens té empresonats ( un rei designat a dit per un sanguinari dictador) a projectes socials, a donar beques educatives, a la sanitat, les vertaderes necessitats de la societat i del poble? Sincerament, se m...

El dia que vaig rebre la carta, parlant en plata, em vaig cagar amb tot. M’havien seleccionat per fer de jurat popular. Malgrat que ja havia rebut una altra carta premonitòria dient que era carn de canó per a participar a la justícia, me n’havia oblidat del tot fins el dia que vaig obrir la bústia i vaig trobar, entremig de factures, una postal i cartes del maleït banc, la citació. De seguida el cap va començar a cavil•lar quines excuses podria donar per evitar haver de passar com a mínim una setmana aïllada en un jutjat. Que si havia de portar els nens a l’escola (mentida, ja que encara no tinc fills), que si estic a la setmana del casament (també una altra mentida, ja que només tinc un amant ocasional), que si ja tenia un viatge reservat (estic més pelada que una rata per comprar-me un viatge), etc. Tot i la rapidesa d’idees que em voltaven pel cap, vaig renunciar a presentar cap al•legació, ja que cap era suficientment creïble ni tampoc podia aportar proves fefaents. Resignada vaig ...

L'ESPURNA Com el panteix de l'ànima dormenta flotava el verb melodiós; mes ara en l'Illa diu quelcom que ja retorna del secular encantament, i munten generacions que una claror novella duen als ulls. La joventut és nostra. La llengua: ella l'ha fet, el gran prodigi; ella amb sos mots regalimant de saba ens torna la llecor que l'ha nodrida; ella difon estremiments profètics; ella té notes de clarins. Sonem-los; despertem els titans que en l'ombra jauen de l'esperit; sonem-los; si ens escupen els filisteus des de les torres, sonem-los, i cauran. Sota la immensa cúpula de blavor a on se miren els cims més alts de l'heretat, solcada pel tremolenc atzur mediterrani, soni el crit de la sang, bategui el ritme de la maternitat, i en ell se bressin, com eixa mar unísona, vibranta d'un sol batec des de Pollença a Roses, els milions de cors de nostra raça. Som nét i fill de catalanes. Elles amb mots d'enyorament me condormiren, amb mots d'enyoramen...

Avui és la diada nacional del meu país, la meva Diada! De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, avui és el dia de la nostra terra. Després de la nit més curta de l'any, toca celebrar un dia per a nosaltres, per la nostra terra, per la nostra llengua, per la nostra identitat com a poble! Aquesta passada nit les bruixes han sortit a fer multitud de conjurs; espero que n'hagin fet un per aportar la llibertat al nostre poble! Arreu hi ha hagut (i hi ha) festes de foc, tant arrelades a la nostra cultura; també a Ciutadella els cavalls han sortit pels carrers, del Canigó ha baixat la flama que ens agermana, etc.! Pell de gallina per un dia de festa nacional! Feliç diada a tothom! :-)

Aquesta nit és la de la màgia i el foc, la de la revetlla de Sant Joan( http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan ). A les nostres contrades les bruixes sortiran del seu recer per fer conjurs d'amor, les bruixes i les fades s'estimaran, el foc cremarà tots els problemes, i de la cendra en renaixerà l'esperança per un futur més digne. Els petards ressonaran, el cel s'il·luminarà i poques seran les hores de foscor a la nit més curta de l'any. Les fogueres enceses amb la flama del Cangió escalfaran moltes revetlles. La ratafia es començarà a macerar a moltes casesEl cava correrà, la coca de Sant Joan serà les postres més consumides, per a alguns serà el primer bany de l'any, una gran festa per celebrar l'equinocci d'estiu, per commemorar que el blat que ens ha d'alimentar ja està al sac... en fi, bona revetlla a tothom! :-) Avui les fades i les bruixes s'estimen (M. Mercé Marçal) Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen. Han canviat...

Avui a la capital del Berguedà, a Berga, comença ja la Patum ( www.lapatum.cat ), aquesta festa de foc tant nostrada. En els propers dies l'àliga sortirà a ballar, seguida pels cavallers, els tabalers, etc. El foc i la festa inundaran la plaça de Sant Pere i tot Berga. La tradició ancestral reviurà de nou en aquesta festa que ja és patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La música tradicional, els gots de barreja engolits un darrera l'altre, tot sota la imponent mirada del Pedraforca. Ja sento l'olor de pólvora, ja tenim la Patum aquí!!!!!

Continuo indignada contra aquest sistema capitalista que ens ofega. Però sobre els fets de la setmana passada al parc de la Ciutadella de Barcelona, no comparteixo ni de bon tros les bestieses que alguns varen fer. Està bé fer saber el nostre descontentament als polítics, però tampoc cal arribar a l'agressió. Això per una banda. Per l'altra, trobo totalment desmesurat i fora de lloc fer arribar els parlamentaris amb helicòpter. Ells que pretenen donar exemple amb tot això de les retallades, són els primers qu no ho fan, ja que això de traslladar-los amb aquest mitjà de transport deu haver costat una morterada. Mentre es retalla en sanitat i educació, vinga, gastem en tonteries com aquesta. La meva pregunta és perquè els polítics no es plantegen el motiu de les protestes legítimes de la gent. Ells no deuen viure gaire el dia a dia als carrers per entendre-ho. Continuen tancats en les seves bombolles. I també fou patètica l'actuació desl mossos d'esquadra infiltrats... Me...

A voltes les petites coses fan emocionar. L'altre dia estava a casa mons pares, contemplant els ocells que voltaven per allí. Em vaig fixar en les mallerengues, que estaven esverades perquè érem prop del seu niu i no s'atrevien a anar a donar menjar a les seves cries, per por que les descobríssim. Les vèiem amb un cuc a la boca, esperant per a poder-lo donar als petits ocellets. I mentre contemplàvem l'escena, una oreneta va passar disparada damunt dels nostres caps per entrar en una antiga cort de porcs a donar també menjar a les cries. Curiosa, la vaig seguir i vaig veure cinc petites orenetes amb les boques obertes, esperant la seva menja, amagades amb el niu de branquillons i fang que les orenetes havien construït. Em va emocionar, com si fos la primera vegada que ho veia, la perfecció del niu. Em vaig estremir pensant que n'és de sàvia la mare natura i que poc que l'escoltem a vegades. Tots els quilòmetres que fan les orenetes per a poder venir cada estiu, la ...

D'aquí a ben poquetes hores, si no hi ha cap imprevist, que espero que no, agafaré un avió per visitar (en aquest cas més que visitar, tornar a visitar) la ciutat alemanya de Bremen, al nord-est del país ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Bremen ). Ja deu fer uns tres anys que vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat i realment em va encantar. Passejar pel barri de cases de color, poder contemplar de nou la catedral, fer-me altra vegada fotos amb l'estàtua dels músics de Bremen, passejar per la plaça del mercat... Records que em vénen molt de gust reviure! Fins a la tornada! Auf Wiedersehen!

Fa mal a vegades veure com ens posem una vena als ulls, jo la primera. En aquest món on vivim hi ha molts conflictes sistemàticament silenciats, com ara la guerra a Líbia, que continua sense aturador però que ja no és de gaire interès informatiu. O els morts que hi ha diàriament a Palestina, però que no són "importants". En canvi sí que és important que un pseudofamós ara s'hagi trencat la cama o s'hagi liat amb no sé qui. I mentrestant continuen les guerres, els conflictes, la fam. Quantes guerres no són el pa de cada dia a l'Àfrica? Quanta gent no té gairebé res per a viure a l'Iraq? Quants infants no són esclavitzats a l'Àsia? Què caram estem fent? Si enlloc de destinar tantes hores a parlar de tonteries les dediquéssim a fer crítica constructiva i ajudar, si més no, el que tenim al costat, potser podrien començar a canviar les coses. Però no, l'evolució, per desgràcia, ens ha fet egoistes. I els mitjans de comunciació, aquells que sovint ens haurie...

Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-se, de les teves coses parlem itambé dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena I poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada, que flueix sense dir-lo ni pensar-lo. Miquel Martí i Pol

De tant en tant m'agrada perdre'm per l'Alt Empordà i per Llançà. I ahir ho vaig fer. Arribar i contemplar la infinitat del mar, la tranquil·litat, les Alberes al fons; un paisatge que et transmet una gran tranquil·litat! Ara que comença l'estiu, de tant en tant l'escalf del sol recorda que aviat arribarà la xafogor, que l'aigua ara freda esdevindrà un tèbia, i el cos no podrà resisitir-se a capbussar-s'hi. I també hi ha moments que la ment se'n va i pensa en les persones que han travessat les muntanyes buscant un món millor, tal i com feren molts dels nostres avis i àvies durant la maleïda guerra. Molts d'amagat travessaren les fronteres buscant un futur millor, deixant-ho tot aquí, sabent alguns que potser mai més tornarien a veure el mar des de terres catalanes. I amb aquests pensaments el dia ha esdevingut gris, els trons han estat l'avís que la pluja arribava, però una pluja que mai serà capaç d'esborrar els plors que hi ha gravats en al...

A la ciutat de Girona hi ha un bon grapat de carrils bici, tot i que potser no tants com seria desitjable. De totes maneres, sovint   em poso de molt mala llet en veure l’incivisme d’alguns ciutadans. Fas més volta per evitar haver de passar per la carretera o per la vorera, intentant no molestar els vianants. Però asiduament et trobes que la gent, tot i tenir una ampla vorera al costat, camina per damunt del carril bici. I si els hi dius amablement si es poden apartar, sovint et contesten de males maneres. Entre tots hem de fer una ciutat més ecològica, amable, cívica, i la cosa comença per petits gestos. Sovint has de frenar bruscament per evitar atropellar algú quan vas per on et pertoca, i t’has d’escoltar de maleducada i més. Si us plau, ciclistes i vianants, no ens envaïm els nostres camins; tots hi sortirem guanyant i ens estalviarem disgustos i mala llet!

Aquest és el nom d'una cançó que hi ha inclosa en el nou disc d'Obrint Pas, "Coratge". Però si tanco els ulls també em vénen a la memòria els estius a Sant Martí, llevant-me tard després de passar la nit llegint o mirant la televisió, i si era cap de setmana, després de sortir de festa fins que el nou dia ens saludava amb l'escalf del sol. Recordo els jocs amb els gossos i gats, corrent enmig dels camps; les segadores anunciaven que l'estiu havia arribar quan les veia segar el camp de blat que hi havia just sota la meva habitació. I les nits amb al finestra oberta, sentint els mussols a la nit i el "quiquirquí" del gall saludant al nou dia! Si tanco els ulls recordo les tardes a l'ombra o perseguint la iaia per anar a donar menjar als conills. O en caure el capvespre, regant l'hort i acabant xopa després de refrescar-me amb l'aigua recent sortida del pou. Si tanco els ulls recordo les caminades pel bosc, els berenars amb ceba trinxada, to...

D'aquí a un parell de dies, si tot va bé, a la majoria de muncipis es constituiran els nous ajuntaments. És una època de pactes; contrapartides a tort i a dret, partits en principi antagònics es fan la gara-gara i consumen "matrimonis de conveniència" per no perdre la poltrona o bé amarrar-la. En alguns llocs l'afany de "governar" és tant gran que fins i tot alguns partits pacten amb l'extrema dreta més rància. A Badalona, per exemple, semba que el populista i racista García-Albiol governarà amb el suport de CiU; fa feredat pensar que els feixistes tindran el govern de la ciutat. I a la meva ciutat adoptiva, a la meva Girona, ERC, vençuda a les urnes, busca tant si com no als tribunals obtenir un regidor.  Espero que dins d'aquesta voràgine de pactes hi imperi el sentit comú i no es deixi governar els que no tenen programa i que només han aconseguit esgarrapar vots amb discursos falsos, racistes i  hipòcrites. I mentrestant, m'agradarà veure fins...

Sí, sembla que encara hi haurà més retallades. És indignant veure com els polítics que ens manen s'estan dedicant a retallar a tort i a dret. Estic d'acord que l'actual context de crisi cal fer alguns sacrifics, però la meva pregunta és,  ¿ per què paguen sempre els mateixos? Ells no retallen pas en cotxes oficials, continuen fent xefles, etc.; i mentrestant hi ha enormes retallades a la sanitat i a l'educació, dos pilars bàsics de la societat. A la universitat se suprimiran una bona colla de llocs de treball; per desgràcia, la crisi dels rics la tornarem a pagar els pobres. A ells tan els hi fa: continuaran tenint el seu raconet als paradisos fiscals, mentre que molta gent gairebé no arriba a final de mes. Aquí deixo algunes frases que Arcadi Oliveras, expresident de Justícia i Pau i economista, va dir a la conferència que va fer a l'acampada de Girona, a la qual no vaig poder assistir, però que m'han arribat i m'ha fet pensar... "Per cada sense sostre...

Una lletra molt adient per aquests dies de revolta popular! Continuarem lluitant malgrat tot, per un món més just i solidari, per la llibertat de les persones i dels pobles! Utòpics, idealistes, ingenus (Pau Alabajos) D’acord, nosaltres som els utòpics, idealistes, ingenus que no fan més que somiar. Però estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s’afona sota els nostres peus. D’acord, sabem que no som perfectes, tenim els nostres punts febles, però aprenem dels errors. Almenys vivim amb la consciència tranquil·la, perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món. D’acord, nosaltres som els il·lusos guardians de causes perdudes, inconformistes tossuts. Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos darrere de les paraules, ara passem a l’acció. D’acord, ens falta molta experiència, convé sumar els esforços, i els càntics de tanta gent, però anem creixent, ens fem més forts cada dia, mai no perdem l’esperança i seguim avançant. http://www.myspace.com/paualabajos/musi...

Emoció d'un dissabte al matí-migdia. Agafar el cotxe i retornar al poble que m'ha vist créixer. Enfliar la carretera a prop del volcà de la Crosa, a Sant Dalmai i contemplar com en dos mesos el verd del blat s'ha transformat en or, com les flors grogues, liles, vermelles ja han desaparegut després d'irradiar el cel durant setmanes. Les finestres baixades, la música alta, la gargamella esgotada de cantar les cançons que em posen la pell de gallina. El sol fa que tot sigui més màgic. De sobte, un veí que fa la passejada et saluda amb un ampli somriure que li retornes ràpidament. El cor s'accelera quan la ment li comunica que aviat tornaré a veure els meus. Els ulls s'entelen contemplant els boscos que flanquegen un immens camp ple, encara, de coloraines. Per un moment paro la música i m'estremeixo sentit com l'aigua del riu segueix el seu camí per regar de vida els camps. Pensar que vull que aquest moment es perpetuï. Sentint l'emoció a cada flanc del ...

Vull... Vull cloure les parpelles. Més ben dit, vull morir, i fondre’m amb la sensualitat de la nit. Vull deixar que el dolor es podreixi, que els records s’esfumin, que la vida deixi d’existir. Vull submergir-me en una catarsi de memòries d’infantesa, petons d’adolescència, somnis de maduresa. I ho desitjo fermament, Perquè vull renéixer, amb la calidesa de l’alba  d’un nou matí.

Aquest és el títol del poemari de la poetessa de Sarrià de Ter Joana Ramos. El llibre, editat per El Llop Ferotge és un recull de deliciosos poemes, cadascun titulat amb una data. Són unes estrofes espectaculars, plenes de sensibilitat, tendresa i reflexió. Tant pots llegir el llibre de reguitzell, ja que té com a fil argumental la quotidianitat d’una parella que deixa morir l’amor, o bé obrir a l’atzar una pàgina i deixar-te embriagar amb la bellesa de les paraules perfectament travades. Ramos, amb una senzilla exquisida deixar nuu el món del sentiments. Un llibre que es pregunta per què ploren tant, les pedres? Potser ens estem deshumanitzant? Tal i com diu l’autora, “venim d’un lloc tan fred, tan tort, tan erm, tan fosc, que parlem l’idioma de les pedres”. Una petita joia, aquest poemari, no us el perdeu!

Aquesta setmana ha saltat la notícia que al meu País Valencià, el govern feixista del PP vol eliminar la línia educativa en valencià. El senyor Font de Mora creu que no interessa. Un cop més, estem amenaçats de genocidi cultural. Fa poc va ser treure la senyal de TV3, ara eliminar l'educació en la nostra llengua, i la pròxima? Per què amb aquesta gentussa segur que hi ha pròxima vegada. Es creuen legitimats per la victòria electoral (fet que no entenc, car que els corruptes encara estan al poder!) i s'atreveixen a tot. Amb accions com aquesta amaguen la destrucció del litoral, tots els casos de corrupció i es fan els milhomes i "mildones" davant l'opinió pública. Són una colla manipuladors però no ens faran callar. Fins quan durarà aquest genocidi? Que no ho veu la resta del món que ens estan robant la cultura i la llengua? Cal implicació de tots, però amb preseverància, malgrat les llàgrimes, guanyarem! http://www.vilaweb.cat/noticia/3892935/20110531/atac-consell...