Nostàlgia (II)

Els records són part de nosaltres. Crec que ens van construint dia a dia, com si fossin maons. N’hi ha que serveixen per apedaçar alguns de trencats per exemple, o d’altres que et fan esbotzar un bon somriure... Durant les tardes també he recordat l’ànsia amb què arribava a casa els dies de cada dia per veure què havia fet l’àvia Remei per dinar (sincerament mai he tastat uns macarrons com els que feia ella!) o bé se m’apareixia la imatge de l’avi Àngel amb el tupí de vi calent al matí, juntament amb una torrada amb sucre. O bé algun dia trencava curosament un ou, hi posava una mica de sucre i conyac i hi sucàvem pa o torrada. O el dia que l’avi em va sorprendre amb una truita de tomàquet deliciosa. I un record ben viu també era abans d’anar a dormir, quan l’avi m’explicava el conte d’en Polifem! I quan s’acostava la tardor i arribava l’època dels bolets era tot un espectacle per mi anar a cercar aquests fongs. Ja fos amb l’avi o la iaia, els tiets i tietes o de la mà de la mama.... Records d’infantesa que les hores de solitud han fet més vívids que mai i dels quals estic enormement agraïda d’haver pogut viure!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís