Capvespre a la Medina

Capvespre a la Medina

S’ensuma el capvespre a la Medina.

Els tènues raigs de sol acaronen els minarets,

a voltes silents, a voltes anunciant oració,

i s’esvaeixen enmig del bullici.

La majestuosa porta de Bab Beujeloud escolta,

altiva i silenciosa,

els regatejos i els mercadeigs.

Els homes ofereixen menges i vestimentes,

tapissos i estores,

records i sabates,

joies i complements,

I les dones es fan fonedisses

enmig de turistes, artesans i mercaders.

Una bella font, un burro carregat,

una camiseta del Barça,

uns infants descobrint la vida entremig de jocs

rialles i primers oficis,

dibuixen un paisatge quotidià

I tu passeges entre carros de taronges,

esquives els venedors d’objectes de cuir,

mentre degustes un te ofert

per alguna mà amiga.

Et gires i em somrius,

mentre fas el gest de brindar

per un futur sense passat,

per un amor que mai serà,

per un miratge inventat
en una vesprada a Fes.