I de nou... Girona!

Després d’una setmaneta, ja em sento bastant integrada de nou a Girona . Reconec que els primers dies em sentia desubicada, però mica en mica ja he recuperat la rutina gironina. Per a mi és una immensa alegria poder veure la catedral, les cases de l’Onyar, i sobretot, la meva gent, els meus amics, sentir l’aire de la ciutat. Però també hi ha algunes cosetes que trobo a faltar de Gent, com el centre històric... i sobretot la cultura de la bicicleta. Anar per Girona amb aquest mitjà de transport es pot convertir en alguns moments en un autèntic suplici. Molta gent, enlloc de caminar per amples voreres, ho fa damunt del carril bici. Els cotxes no s’aturen, els cotxes es paren impunement al carril bici, etc. En aquest tema sí que tenim molt a prendre de la societat belga. Però aquests petits inconvenients de la vida diària queden àmpliament oblidats amb la grandesa de tornar a ser a casa!
La foto és de la bicicleta que tenia a Gent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís