Tirant lo blanc

Aquest hivern he tingut l’oportunitat de submergir-me en un clàssic de la literatura dels Països Catalans, el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (http://www.tinet.cat/bdt/tirant/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc ). Feia temps que tenia ganes de conèixer de primera mà les vicissituds de Tirant, Carmesina, l’ Emperador, etc. Per mi ha estat tot un descobrint, impressionant, de la literatura catalana. Un viatge a través d’Europa, de l’èpica, dels costums d’una època, d’una societat, d’un món que sembla llunyà però que encara podria ser actual en algunes coses. Una obra colossal estudiada per molts historiadors i filòlegs, plena de descripcions de combats i també descripcions més picants. Unes pàgines que no deixen indiferent! I també, llegides en català antic, tot un repte i una gran manera de veure com ha evolucionat la nostra llengua. Escric quatre línies sobre aquest llibre que m’ha captivat, però en podria escriure pàgines senceres. Un clàssic de la literatura catalana, però que per la seva magnitud crec que hauria de ser un clàssic de la literatura universal. Una lectura totalment recomanable per a tothom que li agradi la literatura!