Tours (IV): castell de Chenonceau

Avui el dia s'ha aixecat assolellat alhora que bastant fresc. Després d'esmorzar, avui de nou he agafat el tren des de l'estació de Tours en direcció a Nevers, però m'he quedat molt abans: concretament a la població de Chenonceau. Només de baixar del tren, ja s'arriba gairebé al castell, només cal caminar uns 500 metres. Després de pagar els 10.50 deuros (déu n'hi do) i de passar per un passeig ombrejat d'altíssims plàtans, he vist el gran castell de Chenonceau (tot i que no en la seva esplendor, ja que hi ha una part en restauració) (http://www.chenonceau.com/media/es/index_es.php; http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Chenonceau). M'he quedat contemplant una estona l'esplendor del castell i dels jardins, el de Diana de Poitiers i el de Catalina de Médicis). Aquest castell ha estat sovint governat per dones, així que se li dóna també el nom del castell de le senyores. La història és molt interessant i llarga; per a més informació, mireu els links que hi ha unes línies més amunt). Un cop a dins, he quedat encantada amb l'habitació de Diana de Poitiers, en el minúscul llit; després la sala verda i la lliberira, totes dues entapissades de verd i a on Catalina de Médicis treballava, amb una vista preciosa sobre el riu que passa per dessota, el Cher. I continuant la visita, quedant completament embaladia amb els diferents quadres originals que hi ha penjats en les diferents estances, he anat a parar a la galeria, amb els seu terra de rajoles blanques i negres. La imaginació m'ha transportat anys enrere i m'he imaginat ballant en la immensitat de la sala, amb vistes al riu. I també a la primera guerra Mundial, a on el propietari en aquell moment, Monsieur Gaston Menier, la va habilitar com a hospital pels ferits (en van curar gairebé 2500!). Però la gentada que hi havia ben aviat m'ha tret del meu embaladiment i he baixat cap a la zona de les cuines. Amplíssimes llars de foc, tot ple d'estris de cuina (bastant moderns), el rebost, la taula (plena d'hortalisses que recullen al propi castell, etc.). Després, una llambregada a l'habitació de Francesc I. Seguidament, he pujat escales amunt cap al primer pis. Allí, el bonic vestíbul de Catalina Briçonnet, amb el terra original de no sé fa quants segles. El següent espai a visitar ha estat l'habitació de les reines, a on es conta que hi van dormir cinc reines. Allí, una amplíssima sala, amb uns tapissos de Flandes preciosos, com molts que he pogut contemplar en altres habitacions. Quina meravella de les mans dels qui ho van fer! Impressionant!. També al primer pis, el gabinet de les estampes, ple de dibuixos de diferents èpoques dels castells i els seus voltants. L'habitació de Cesar de Vendôme i finalment l'habitació de Catalina de Médicis. De nou aquí la imaginació m'ha tornat segles enrere, pensant com devia ser el dia a dia d'aquesta senyora, com es devia adormir contemplant els tapissos que tenia a l'habitació, etc. Finalment, després de passar fugaçmetn per l'habitació de Gabriela d'Estrées, he pujat al segon pis, a on he contemplat el bonic vestíbul i també l'habitació de Lluïsa de Lorena, molt trista, com li corresponia a aquesta noia que es va quedar vídua ben aviat; tota adornada en senyal de dol. Finalment, abans d'abandonar l'edifici del castell, he visitat el saló de Lluís XIV, amb una imatge d'aquest monarca dins d'un marc impressionant, així com quadres de Ribera i també un del maletït Felip V. Ja un cop a fora, he descansat una estoneta tot contemplant el jardí de Catalina de Médicis, per dirigir-me després al de Diana de Poitiers, gegant, espectacular i molt ben cuidat. He estat una estona allí, contemplant la immensitat del lloc, del castell (vegeu la foto adjunta, amb el jardí de Diana de Poitiers i el castell i el riu al fons) i llegint. Posteriorment, una visita al laberint que es va construir per desig de la Médicis, a on hi he passejat una estona. Finalment, visita a la granja i a l'hort, abans de sortir i passar la tarda llegint i passejant abans de retornar a Tours. Realment és un castell impressionant, molt bonic i molt ben cuidat. A moltes estances hi ha enormes i preciosos rams de flors fresques. El temps sembla fondre's quan hi entres! M'agrada Chenonceau!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís