Tours: au revoir!

Avui marxo d'aquesta bonica ciutat, Tours. Han estat uns dotze dies voltant per aquí. He de confessar que la ciutat m'agrada, com ja he comentat anteriorment, té la catedral més bonica que he vist mai! Passejar al costat del Loira, contemplar els edificis de la plaça Plumereau, són cosetes que he afegit a la meva quotidianitat durant aquests dies. Hi han hagut moments desitjats de soledat; d'altres, aquesta mateixa soledat m'ha caigut damunt com una autèntica llosa. He conegut noves maneres de treballar, però també mètodes de tracte personal que no m'han agradat gens. Però amb quedo amb les coses bones, amb el que he après, amb els indres que he visitat, els retalls de les històries inventades mentre visitava els castells que m'han quedat gravats a la memòria. Per això, algun dia, per tots aquests petits detalls que ja formen part de la meva història personal, m'agradaria tornar algun dia a passejar pels carrers d'aquesta ciutat, a on segons la història reposa el cos del patró que dóna nom al meu poble, Sant Martí Sapresa. Així, que espero que aquest adéu de Tours no sigui per sempre, sinó un simplement, fins després! Au revoir Tours!

La foto correspon a la emblemàtica plaça Plumereau d'aquesta ciutat


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís