Algunes reflexions de Malta

Malta és un dels estats més petits de la unió europea, excolònia britànica i amb una elevada densitat de població. El país m’ha agradat, però està força empobrit. Els carrers es veuen vells i les carreteres també. En general, hem tingut poc tracte amb els oriünds, però en general bé. Les platges d’aquesta illa són totes de roca i la manera de conduir tot un xou: cadascú va gairebé per on vol . I per no parlar dels busos, de l’any de la maria castanya! Els preus tampoc varien gaire en comparació amb els d’aquí. Una de les coses que m’ha agradat més de l’illa són els colors, sobretot al capvespre. Mdina em va recordar a una ciutat àrab, bellíssima amb els ataronjats del capvespre il·luminant-la. A Malta tenen dos idiomes oficials: el maltès i l’anglès. El maltès, tot i tenir ni mig milió de parlants, és un idioma oficial a la unió europea, però el català amb uns deu, no! Quina injustícia! Em va fer moltíssima ràbia. I tot perquè tenim a sobre un estat dominant que no ens deixa ser lliures! També vaig constatar que hi ha molts estudiants, sobretot espanyols, que van allí a aprendre anglès, ja que hi ha diverses beques amb aquesta finalitat. I molts, a més d’aprendre també hi van per la festa!. Però potser el que més em va agradar, en tant que paisatge, van ser Gozo i Comino, que tot i que viuen del turisme i ho tenen tot molt ben muntat, potser encara conserven l’encant de la bellesa natural, sobretot amb les seves coves i finestres de pedra. Malta, un viatge recomanable, però per un cap de setmana llarg, ja que l’illa tampoc és excessivament gran!

La imatge és d'una de les coves que hi ha de camí cap a Comino