Tours (III): Chinon

Avui ha estat un dia de visites a castells. El tren sortia poc després de les nou, així que he no he pogut fer gaire "el ronso". El viatge en tren des de Tours fins a Chinon, que dura aproximadament uns 50 minuts, m'ha passat volant. Un cop a Chinon, gairebé de les primeres coses amb què m'he trobat ha estat una enorme estàtua en homenatge a Joana d'Arc. Seguint la ruta marcada he arribat a la fortalesa de Chinon (http://ca.wikipedia.org/wiki/Chinon), després d'una petita i bonica passejada per "ciutat medieval". Ja he quedat encantada amb els els edificis, els carrers angostos, la imatge de la fortalesa imponent damunt del turó... Un cop al castell, m'he trobat amb la sorpresa que l'entrada era gratuïta, ja que aquest cap de setmana se celebren unes jornades del patrimoni. Així doncs, cap a dins i a contemplar la fortalesa i una part de l'interior del castell. A cada estança passaven una part de la història del castell, des dels seus inicis fins a l'arribada de Joana d'Arc a aquest. Conta la història que l'heroïna arribà a Chinon amb la missió de dir a Carles VII que ell era l'elegit per ser coronat rei de França. Enmig d'una recepció plena de gent, ella que mai havia vist el futur monarca (delfí com l'anomenava ella), el reconegué de seguida i el convencé perquè la posés al capdavant d'un excèrcit, amb el qual alliberà Orléans (més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_d%27Arc). Després de la visita interior, he pogut passejar pels jardins i asseure'm a uns curiosos bancs, a on unes hostesses hi posaven com un codi i et contaven més històries de la fortalesa). Ha estat com retornar anys enrere, segles endarrera, com ser present a les vides d'aquells que hi van habitar. M'ha semblat ser una espectadora espectral de com Joana reconegué el delfí i de com orava pel castell... Bé, després de retornar a la realitat, ha estat el moment de perdre'm durant un parell d'hores pels carrerons del poble. La ciutat medieval semblava extreta d'un conte de fades, amb els seus alts edificis, els carrers estrets, la tranquil·litat. I la mateixa tranquil·litat l'he trobada passejant al costat del riu Vienne, un enorme passeig ombrejat per altíssims plataners. Però l'estona d'estada al poble s'ha esgotat i ha estat el moment de retornar a Tours, a on de nou m'he perdut pels carrers més cèntrics i els que no ho són tant, i com no, no m'he pogut estar d'anar a contemplar de nou la catedral de Tours, per mi, la més bella, si més no per fora, que he vist mai. I per acabar l'esgotadora jornada, passejada per davant del castell de Tours (res a veure amb el que he visitat al matí!), i contemplar la posta de sol des del pont Wilson...
(La imatge és de la fortalesa de Chinon)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís