Ja torna la tardor

El cicle de les estacions avança sense descans, talment el cicle de la vida. Ara arriba aquell moment de treure's la pell cremada, com molts arbres perden les fulles, antany verdes, ara passant de groc a marró per acabar fonent-se amb la terra. Els dies, lentament, començaran a escurçar-se, el sol, quan surti, ho farà de molt més lluny, així que el que abans era una càlida escalfor, esdevindrà lenta. La fred guanyarà la batalla, els fanals s'encendran molt aviat, farà més mandra sortir de casa. Els ocells que migren ja fa dies que han marxat de les contrades càlides, que poc a poc es convertiran en gèlides, tot buscant l'escalf de l'astre rei. I potser serà el moment de començar a gestar nous projectes, noves il·lusions, noves aventures, alimentar-les amb la saba de la tardor i l'hivern, perquè germinin de nou amb la primavera. Aquí a Tours, ja fa dies que sento la tardor... Les fulles comencen a desfilar dels troncs que les han aguantat, els dies són encara força llargs, però el sol només escalfa de ple al migdia, mentre que al matí l'aire glaça els rostres... Comença una nova estació, un nou cicle...com cada dia, comença una nova vida!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís