Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El cicle de les estacions avança sense descans, talment el cicle de la vida. Ara arriba aquell moment de treure's la pell cremada, com molts arbres perden les fulles, antany verdes, ara passant de groc a marró per acabar fonent-se amb la terra. Els dies, lentament, començaran a escurçar-se, el sol, quan surti, ho farà de molt més lluny, així que el que abans era una càlida escalfor, esdevindrà lenta. La fred guanyarà la batalla, els fanals s'encendran molt aviat, farà més mandra sortir de casa. Els ocells que migren ja fa dies que han marxat de les contrades càlides, que poc a poc es convertiran en gèlides, tot buscant l'escalf de l'astre rei. I potser serà el moment de començar a gestar nous projectes, noves il·lusions, noves aventures, alimentar-les amb la saba de la tardor i l'hivern, perquè germinin de nou amb la primavera. Aquí a Tours, ja fa dies que sento la tardor... Les fulles comencen a desfilar dels troncs que les han aguantat, els dies són encara força llargs, però el sol només escalfa de ple al migdia, mentre que al matí l'aire glaça els rostres... Comença una nova estació, un nou cicle...com cada dia, comença una nova vida!
Comentaris