Andorra (dia 2)

El dimecres es desperta fresc a Andorra. Després d’una dutxa per despertar cos i ment, agafem el cotxe i ens parem a la Massana a esmorzar i comprar algunes coses per dinar en un supermercat. Seguint els consells d’algunes guies extretes d’internet i d’altres d’oficines turístiques ens dirigim cap a la zona d’Engolasters (http://ca.wikipedia.org/wiki/Engolasters), a Escaldes-Engordany. Allí vam enfilar el caminet que ens portaria a les agulles d’Engolasters (http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/agulles-dengolasters.loybcnmadveras), una zona d’escalada a on vam practicar aquest esport durant una bona estona, remuntant les parets i contemplant des del cim la bellesa del paisatge, tot i que una mica malmès per l’excessiva pressió urbanística. Vam xerrar una estona amb alguns altres escaladors i després vam dinar a peu de vies. Com que els braços ens tibaven una mica, vam baixar i vam fer una petita caminada fins al llac d’Engolasters i per una altra ruta propera (per cert, la segona molt ben adaptada per a persones cegues!). De retorn cap a Andorra ens vam aturar a l’església romànica de Sant Miquel d’Engolasters (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_d'Engolasters) a on vam trobar una simpàtica família amb tres àvies i amb qui vam conversar una estona abans de reprendre la marxa i parar-nos a mirar botigues a l’eix comercial d’Andorra. Finalment, amb les botigues ja tancades vam enfilar fins a l’església de Sant Martí de la Cortinada (http://www.andorra.ad/ca-ES/recursos/Pagines/Esglesia_Sant_Marti_de_la_Cortinada.aspx) ,davant de la qual hi ha un molí amb el riu al costat. Allí vam improvisar el nostre campament i vam coure pasta amb tonyina i tomàquet, regat amb vi negre i una amena conversa. Cansats, vam recollir les coses i vam retirar a l’hotel a descansar.
La foto és del campanar de l’església de Sant Miquel d’Engolasters

Comentaris

Unknown ha dit…
Unes iaies, que a pesar de la seva abansada edat, es mantenien fresques com roses anant a visitar esglèsies! jeje.
18 d’agost del 2010, a les 0:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació