Malta (dia1)

De matinada es fa dur aixecar-se, no ho negarem. Però les ganes de començar una nova aventura fan que la mandra s’esvaeixi ben aviat. Anem a buscar el bus que ens portarà fins a l’estació, i des d’allí tot el ritual: aeroport, controls, esmorzar, i una bona conversa fins que en un tres i no res ens plantem a Malta (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Malta_). Allí, els amics ja ens esperen amb un cotxe de lloguer, amb la peculiaritat que el conductor seu a la dreta i els intermitents estan canviats de costat... La primera parada serà l’habitatge de les amigues per tal de deixar-hi les maletes. De camí cap a Msida, la localitat a on dormiríem, em faig una primera impressió del país: moltíssima calor, edificis bastant vells i carreteres no molt ben asfaltades, a més d’una conducció força temerària. Deixem les coses a l’apartament i agafem un bus (només 0.47 euros, però has de reclamar que et tornin el canvi!) bastant vell i destartalat. Ens deixa a l’entrada del carrer de la República, el principal de la Valletta (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Valletta), la capital de l’illa. La capital en si no és gaire gran, i com a més important té aquest carrer. Anem a fer un cafetó, a l’oficina de turisme i passem la resta del matí voltant pels carrers de la ciutat, anant fins a la zona del mar a contemplar els colors del sol. Finalment, fem una cerveseta per apaivagar la calor i ens retrobem amb una de les amigues per anar a fer-nos un petit bany a la platja. Les platges a Malta realment són curioses: pedres, sense sorra, i amb escales per posar-nos a dins de l’aigua. Després de refrescar-nos una miqueta, dinar a l’apartament i quan el sol ja començà a decaure, vam agafar de nou el cotxe per anar a visitar el que per mi és la ciutat més bonica de l’illa Mdina (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mdina). Allí, vam veure morir el dia entre unes llums de color ataronjat i tot passejant per els carrers folrats de pedres blanquinoses i històries amagades. Fou un plaer passejar-hi, en part per la temperatura no tant alta i perquè hi havia poca gent. Seguidament, després de perdre’ns alguna que altra vegada, vam anar a fer una cervesa en un pub a on acompanyaven les canyes amb tapes. I en aquest moment de relax fou quan el cansament es feu més palès, així que retornar a l’apartament per prendre’ns una dutxa i anar directament a dormir, tot i que no fou fàcil per culpa de la calor...
La foto correspon al capvespre a Mdina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís