Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
D’aquí a poques horetes serà el moment d’enfilar-se al cotxe i fer una petita ruta per terres catalanes. Uns quants jorns a la muntanya per netejar cos i ment, oblidar-se de la rutina i de la feina, fer el que vingui de gust a cada instant. Conèixer i redescobrir indrets que amaga la geografia del principat serà un bon antídot per cremar les tensions acumulades durant uns quants mesos i preparar la còrpora i l’ànima pels mesos venidors. Així doncs, bones vacances, fins d’aquí a uns dies!
Comentaris