Tardes d'estiu

Mes d’agost. Tardes d’estiu xafogoses, lentes, adormides. El cel s’ennuvola i cau la tempesta perfecte. I després de la gran voràgine, retorna la calma. Els verds són més intensos, la calor s’apaivaga i el dia, poc a poc, comença a morir. I busques de nou dins teu un record agradable per calmar la melangia de la teva absència. No pots. Esdevé una batussa entre els teus lacrimals i tu. I maleïts siguin, tornen a guanyar ells. El buit de la solitud s’espandeix fins a transformar-se en angoixa. Tanques els ulls i et submergeixes de nou en la teva foscor. I t’alleugereixes pensant que cada dia queda menys perquè s’acabin les tardes d’estiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís