Andorra (dia 1)

Dimarts al matí, després d’entaforar els coses al cotxe i fer algun que altre encàrrec i ja passat el migdia, enfilem cap al país dels Pirineus, Andorra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Andorra). Fem camí vers Vic, des d’allí Ripoll i la collada de Toses, que es fa eterna amb les seves interminables corbes. Però tot regat amb bona música i converses interessants. Com que ja és tard i la gana ja comença a fer-se ben evident, parem a Martinet a menjar-nos els entrepans, en un parc a on hi ha un grup d’escoltes, que a jutjar pels crits dels monitors, molt bé no es portaven (tot i que durant l’estona que compartírem en el mateix espai, l’única cosa que van fer va ser jugar). Amb l’estómac ple, cafetó al mateix poble i ja no vam parar fins arribar a Andorra, a on ens saludà una tempesta només d’arribar. Vam passar per Andorra la Vella, la Massana, Ordino i finalment vam trobar l’hotel al poble de la Cortinada. Després de deixar les coses i preguntar a la noia de recepció vam agafar de nou el cotxe fins al pàrquing de la Vall de Sorteny (http://www.sorteny.ad/. Com que teníem temps vam fer una passejada per anar a visitar el jardí botànic (del qual és la foto que acompanya aquest escrit) i vam arribar al refugi, a on ens vam refrescar abans de tornar cap al cotxe. Com que l’altitud era evident i passava una mica de rasca vam marxar, per parar-nos a Ordino, a on vam fer una petita passejada pel poble i vam visitar l’església. El capvespre es feia cada cop més evident, així que compràrem alguns queviures i vam dirigir-nos a un mirador del coll d’Ordino, a on vam fer-nos un cus-cus amb crema de llet, xampinyons i formatge. Vam cruspir-nos-ho amb la imatge de la vall d’Ordino ben il·luminada com a teló de fons. I de nou com que teníem fred, vam pujar a cotxe i ens vam parar al pub Xaloc d’Ordino a fer una cerveseta i una partida de dards abans de caure rendits al llit de l’hotel, amb el riu del davant fent de banda sonora per poder agafar el son amb una calma inusitada.