Andorra (dia 4)

El quart i últim dia a Andorra s’aixeca de nou fresquet però sense gaire amenaça de pluja. Recollim els trastos, els entaforem com podem al cotxe i anem a Ordino a esmorzar. Mentre ho fem, parlem de quines vies ferrades farem, si les d’Ordino o les de Canillo. Anem a demanar informació a un establiment a on lloguen material i al final, per no haver de fer tant de trajecte, ens decidim per les vies d’Ordino. Lloguem el material i a la mateixa botiga ens diuen com arribar a peu de via, així que prenem el cotxe i ens hi dirigim (http://www.deandar.com/ferrades/via-ferrada-segudet). Fem l’aproximació tot caminant vora el rierol i comencem la via amb el silenci del bosc només trencat pel soroll de l’aigua baixant muntanya avall. Anem remuntant pedra i arribem al cim. Xerrem una estoneta i com que no estem cansats, fem la via veïna, la de Creu del Noral (http://www.deandar.com/ferrades/via-ferrada-noral), que resultà una mica més difícil, amb trams horitzontals i algun desploms. Un cop acabada la via, ben satisfets, vam anar a dinar al veí poble de la Massana. Aquest fou el pas entremig abans de fer la via ferrada de la Coma d’Erts (http://www.deandar.com/ferrades/via-ferrada-coma-erts). En aquesta ocasió l’ascensió per arribar al començament fou molt costeruda. I la via també oferí dificultat en algun tram. Finalment, l’acabàrem i vam començar el descens. Retornàrem el material llogat a Ordino, vam berenar allí i ja vam iniciar el camí de retorn, tot parant-nos en una gran superfície abans de sortir d’Andorra. I el camí, ja de nit i amb una mica de boira, es va fer llarg, especialment el tros de la collada de Tosses. I ja gairebé a mitjanit arribàrem de nou a la ciutat dels quatre rius! Un viatge esportiu, cultural i per tornar a repetir! M’agrada Andorra!
La imatge és la vista que es pot observar al final de la via ferrada de Coma d’Erts

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís