Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Per fi s’han abolit els toros a casa nostra. A les Canàries des del 1991 ja no n’hi ha. Rebombori? Gens ni mica! Però vés per on, a Catalunya, sí! I total perquè la gent del Partit Popular i els seus seculars només pensen en una “grande y libre”. El tema dels toros no té res a veure amb el nacionalisme, però hi ha qui ho ha volgut barrejar i ha provocat un debat, una confrontació totalment desbocada i fora de lloc. Estic contenta perquè la prohibició evitarà la mort i el patiment dels animals i el trist espectacle de veure la mort i la tortura. Però encara queda molt camí per recórrer. Els protaurins no es rendiran. Arribaran fins a on sigui per evitar que es prohibeixi aquesta aberració. La mesura presa pel Parlament de Catalunya ha estat àmpliament celebrada a nivell internacional. Molts mitjans de comunicació d’arreu del planeta van comentar l’esperada notícia. En molts indrets encara no s’entén com poden continuar havent-hi curses de toros. Però de moment, aquesta tortura ja té data de caducitat, almenys a Catalunya, malgrat les declaracions i ximpleries de molts polítics que no saben fer bé la seva feina... Un pas més cap a un món més lliure i no sanguinari!
Comentaris