Andorra (dia 3)

Tal i com ja anunciaven les prediccions meteorològiques que havíem consultat, el nostre tercer dia al país dels Pirineus es va aixecar ennuvolat i amenaçant tempesta. Així que tot esmorzant a Ordino, vam descartar fer l’excursió a la zona de l’estany Blau. Què fèiem, doncs? L’opció escollida fou anar cap a Canillo, a patinar sobre gel. Tal dit, tal fet. Un cop al poble (http://ca.wikipedia.org/wiki/Canillo) vam aparcar el cotxe i vam anar fins al Palau de gel, però com que encara no estava obert, vam optar per prendre una beguda i esperar que es fes l’hora. Després de pagar els preceptius 14 euros, vam entrar ben abillats cap a la pista de gel. Però servidora hi va durar ben poc. No sóc excessivament hàbil en aquestes coses (per no dir gens!) i per no atropellar una nena em vaig deixar caure a terra amb tant mala fortuna que em vaig fer mal a l’esquena i vaig desistir de continuar, així que tot esperant els altres, vaig aprofitar per passejar pel poble de Canillo, però una forta tempesta me’n feu desistir al cap d’una estoneta. Un cop es va acabar l’estona de patinatge vam anar a dinar en un bar que s’adia molt amb la meva caiguda: la relliscada. Després de dinar amb la companyia d’unes famílies amb una mainada molt consentida, vam anar a veure algunes botigues tot esperant que la pluja amainés. També vam visitar l’església de Sant Serni i tot i que per fora, l’església romànica de Sant Joan de Caselles (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Caselles). Seguidament vam enfilar la carretera del Pas de la Casa, passant per Soldeu-el Tarter, a on vam girar per retornar a Canillo i aturar-nos al Santuari de la mare de Déu de Meritxell, la patrona d’Andorra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Meritxell). Després de la pluja caiguda feia una bona fresqueta i vam passejar tot mullant-nos els peus pels afores del santuari, car ja estava tancat. Vam tenir una conversa amena amb la senyora de la botiga de records (que algun que altre vam acabar comprant) i per acabar d’esgotar el dia vam parar-nos de nou a mirar i comprar per les botigues d’Andorra la Vella, a on també vam visitar la part menys comercial i antiga i vam sopar en un bufet lliure. I per acabar la jornada, fresca i plujosa, vam parar de nou al pub d’Ordino ( a on 10 anys abans servidora ja havia estat), el Xaloc, el primer espai sense fum d’aquest país dels Pirineus, a on tot jugant una partida de dards vam prendre una cervesa abans de retirar a jóc a l’hotelet de la Cortinada.
La foto és de l’exterior del Santuari de la mare de Déu de Meritxell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís