La tria (un conte)

Ostres! Ja són les 9 i entro a currar a les 10! M’he d’espavilar a treure el ventre de pena o bé la nit es farà llarguíssima darrera la barra del bar. Ja sé, aniré a sopar a Can Joan, allà segur que em faran un raconet a qualsevol taula a on hi hagi algun lloc sobrer. Entro i li demano al cambrer si hi ha algun racó per fer un mos. Fa una ullada ràpida al petit menjador i em dirigeix a una taula de 4 persones a on hi ha tres noies assegudes. Per dintre se m’escapa el riure quan veig el seu astorament de veure’m seure. No deuen tenir ni idea que a can Joan les taules es comparteixen. Les miro dissimuladament mentre una s’empassa una sèpia a la planxa, una altre se li encallen els calamars a la romana i a la tercera li cauen els granets d’arròs per la comissura dels llavis. Em demano un bon bistec amb patates i amanida, que la sorruda cambrera no tarda gaire a servir-me. Mentre espero, elles intenten donar-me conversa. Em pregunten si sóc oriünd de l’illa d’Eivissa, i jo amb el meu català macarrònic i amb accent difús (car he viscut a Girona, Perpinyà i Alacant) els hi contesto que sóc argentí. Se’ls escapa un somriure tens, com també s’hi està posant el meu entrecuix. Parlem de tot i de res. M’expliquen que estan a l’illa que cada estiu m’acull com a cambrer a passar unes petites vacances. Una de les noies no gosa aixecar la visat del plat. Sembla ruboritzada, però aquest deix de timidesa m’excita en certa manera. Se li entreveuen uns pits rodonets, no molt grans, però ben formats. Els mugrons, sota el vestit gris, apunten rectes... m’imagino com seria mossegar-los...Ui, em noto tens, els pantalons em queden una mica petits sota el ventre... em concentro en la conversa, que ara gira al voltant de les festes que hi haurà a la nit a diferents establiments de la ciutat. Ara parla la que sembla més gran. Segons els meus càlculs, deu rondar la trentena llarga. Atractiva, seductora de mirada. Segurament em podria ensenyar molt. En aquest precís moment s’aixeca per anar al lavabo. El moviment dels seus malucs em provoca un sacseig interior. M’imagino traient-li la faldilla blanca que porta, baixant-li les calcetes, perdent la faç entre els seus abundosos pits per començar i entre les seves cames per finir. M’atrau la seva serena maduresa. Segur que ha de saber moure sàviament les mans mentre hi té el meu membre tendrament empresonat. Em moc inquiet en notar l’erecció cada vegada més incipient. Sort que en aquest precís moment el cambrer em porta el pastís que he demanat per postres i que començo a devorar per no haver de creuar-me amb l’esguard de la tercera noia amb qui inesperadament estic compartint la taula. És simpàtica però els seus ulls traspuen tristesa. Em vénen ganes d’abraçar-la, de besar-li les parpelles, acaronar-li els cabells, mossegar-li els mugrons i penetrar-la dolçament. Pam! M’ha caigut la forquilla amb els nervis! M’ajupo ràpidament per recollir-la i en mirar sota la taula veig que les tres van amb faldilla. Em vénen unes ganes boges d’amorrar els llavis en un dels tres entrecuixos que tinc davant. O mentre tinc els llavis entaforats en un, tocar amb els dits els entrecuixos de les altres dos. M’aixeco i plam! Cop de cap a la taula. Vermell com un tomàquet, intento empassar-me un tros de pastís... El cap se m’ennuvola... L’habitació es torna blanca, tot roda.... i quan em desperto, les tinc les tres al voltant, fent vent. Mentre una m’acarona els cabells, una altra m’agafa la mà i la tercera m’acarona la cuixa. El contacte amb les tres fèmines fa que el meu pitu es posi més dret que mai... Somric... tot torna a quedar blanc, imatges confuses... i unes hores després, mentre entrelluco entre les parpelles, una infermera em pren la tensió i em diu que estigui tranquil.. Commoció cerebral per un cop de cap en una taula de restaurant. M’explica que no és greu, un parell de dies en observació i cap a casa. Em comenta que tinc visita; s’obre la porta i entren les tres noies que eren en mi quan em vaig fotre el cop al cap... Em saluden i em besen...Tanco els ulls i m’imagino que les tres es fusionen en una i menjo cadascun dels seus atributs i les seves virtuts... i sense voler s’aixeca tot solet el llençol sota el meu llombrígol....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís