Darrere el mocador

El passat dia 5 de gener vaig tornar a tenir la magnífica oportunitat de fer de patge a Sant Martí Sapresa i Brunyola. I no perquè ja fa més de quinze anys que ho faig, deixo d’emocionar-me amb les mirades de por i/o d’il·lusió de molts infants i dels grans. Pares orgullosos dels seus fills, se’ls miren amb tendresa. I no parlem dels avis. A la majoria els cau la bava. Per unes hores tots tornen a ser infants, a sentir el rau rau a la panxa de saber què els portaran l’endemà Ses Majestats. Els nens porten les cartes plenes de somnis a les mans per donar-les als Mags, alhora que reben entre descarats i esporuguits, unes llaminadures. Els pares i/o avis els acompanyen somrients i més atents que mai. Comunió total de generacions! Tota una tradició plena de tendresa i màgia que tan de bo per molts anys pugui reviure....
(La foto és dels integrants dels Reis d’Orient de Sant Martí Sapresa i Brunyola d’aquest any!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís