Fer neteja

Remenant un calaix que obre diàriament s’adona que hi cal fer neteja. De fet, de totes les andròmines que hi té dipositades, sempre fa servir les mateixes: l’encenedor i la capseta de cigarretes que periòdicament va canviant de marca. Tot i la mandra llança aquelles entrades que només porten memòries amargues, aquell record de bateig amb els confits ja resclosits, aquelles cartes que mai arribaran al seu destinatari o destinatària. Llança el passat sovint amarg, a voltes agredolç i esporàdicament feliç.
Canvia de lloc l’encenador i la capsa de cigarretes. I tanca eternament el calaix del passat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís