Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La terra, el nostre planeta s’ha mogut. Més concretament ho han fet les plaques tectòniques que la conformen... i desgraciadament ho ha fet deixant darrere seu un inhumà rastre de desolació, mort i dolor. A Haití a dia d’avui ja hi ha més de 80000 morts a causa del terratrèmol que fa aproximadament una setmana va sacsejar aquesta illa. Ara no és moment de lamentacions, de plorar o de criticar el perquè Haití és dels països més pobres del món. Ara no és moment de lluites diplomàtiques per saber que hi ha de prendre el comandament per ajudar en tant desgraciada situació. Ara és el moment de la solidaritat, d’oblidar colors polítics i ideologies. És l’hora de les persones, d’ajudar, de buscar llum dins la foscor, com quan es troba enmig de la runa algun supervivent. És l’hora de ser persones. Una forta abraçada pels que han desaparegut, pels supervivents, perquè mai els manqui l’esperança i també per tothom que està allí o aquí treballant per ajudar en tot el que sigui possible al món de les persones. 
Comentaris