Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Molt nostrada és l’expressió de tenir les emocions a flor de pell, alhora que ben certa. Aquests dies, dins de la terrible desgràcia que assola a Haití, encara hi ha moments emocionants quan entre les runes hi ha persones rescatades amb vida. Els equips de rescat esclaten amb aplaudiments, a alguns els rellisquen les llàgrimes d’emoció. Malgrat tot el patiment, darrere la desgràcia encara queda l’esperança. Les persones rescatades enmig la desolació, si poden, esbotzen alguna discreta rialla. Enmig de tota la desgràcia, encara queda un bri de llum per totes aquestes vida. Un bon exemple que mai s’ha de perdre l’esperança. Molta força per a tots els supervivents i per a tots aquells que cada dia estan al peu del canó per ajudar! 
Comentaris