Avui ens faltes; cada dia t’enyorarem

96 anys; aviat són dits. Tota una vida. Una guerra civil a l’esquena, una dura postguerra i una vellesa en una pretesa democràcia. Però la setmana passada, Pep, ens vas deixar. Un buit que serà difícil d’omplir, però tot i la tristesa per la teva absència, recordarem els teus comentaris, el teu somriure, feinejant a l’hort, jugant a la botifarra, anant d’excursió, fent-la petar amb la teva dona, la Teresa, amb l’avi Àngel o la iaia Remei..., en fi, et recordarem a tu i tot el que ens has ensenyat. Siguis a on siguis, Pep, t’estimem. Gràcies per haver pogut compartir amb tu aquests anys!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)