Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
96 anys; aviat són dits. Tota una vida. Una guerra civil a l’esquena, una dura postguerra i una vellesa en una pretesa democràcia. Però la setmana passada, Pep, ens vas deixar. Un buit que serà difícil d’omplir, però tot i la tristesa per la teva absència, recordarem els teus comentaris, el teu somriure, feinejant a l’hort, jugant a la botifarra, anant d’excursió, fent-la petar amb la teva dona, la Teresa, amb l’avi Àngel o la iaia Remei..., en fi, et recordarem a tu i tot el que ens has ensenyat. Siguis a on siguis, Pep, t’estimem. Gràcies per haver pogut compartir amb tu aquests anys! 
Comentaris