Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta nit, milions d’infants aniran a dormir amb la il·lusió de la innocència. Clouran els ulls esperant obrir-los de nou i tenir davant els regals que ses majestats els reis d’Orient els hi hauran portat. Molts demanaran joguines: nines, cotxes, cuines, vaixells, bicicletes, etc (espero que els reis no siguin sexistes J )... que si la crisi ho permet, els reis els hi portaran. D’altres demanaran salut o tan sols un mos a taula. Aquesta nit de màgia, ho hauria de ser per xics i gran, permetre que la il·lusió i la innocència de nou ens envaeixin i sentir el rau-rau a la panxolina d’obrir les parpelles i veure què ens depara el nou dia. La màgia de tornar a sentir-nos infants, de deixar sortir aquella innocència que tenim amagada en algun racó de la memòria! Porteu-vos bé i a dormir aviat! Bona nit de reis i que us portin els regals que els hi demaneu, i sobretot, pau i salut per a tothom! :-)
Comentaris