Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sí, m’ha tocat la loteria. La loteria d’estar viva, de tenir salut i la família ben a prop, de tenir amics i companys amb qui compartir els dies i les nits. De tenir feina i ratafia per anar fent glopets en una nit de conversa de tot i de res, o en una nit de gresca i xerinola. M’ha tocat la loteria de poder observar el meu voltant, i malgrat totes les penúries i les desgràcies, poder contemplar una posta de sol en un capvespre d’hivern o gaudir d’una passejada enmig de la calor sufocant de l’estiu. Tinc el guany de poder expressar-me amb paraules i extasiar-me amb els ulls i les orelles. Sí, m’ha tocat la loteria de poder viure i en dono les gràcies! Espero que em continuï tocant durant molts anys! 
Comentaris