Flaixos de desesperació

Hi ha moltes imatges corprenedores en el desolador terratrèmol de Haití. Les dels cadàvers, les del pillatge desesperat, els aplaudiments de quan es troba algun supervivent enmig del rastre de destrucció. Però una imatge que se’m gravà a la retina fou la d’un grup de supervivent que linxaven a cops de pal a dos presumptes lladres fins a acabar amb les seves vides. Realment un nus a l’estómac de contemplar com la desesperació fa cometre barbàries com aquesta. Ni enmig del més salvatge dolor som capaços de ser humans? Només resta pensar que ha estat un acte puntual, fruit de la desesperació, per bé que del tot injustificable. I esperar que no es torni a repetir i que neixi de nou en aquell país la il·lusió i la felicitat. Tot i que és molt tòpic, darrere els núvols, sempre hi ha el sol!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís