Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Anit, màgica i inoblidable. De fet, ja tot el dia ho fou. Durant aquest memorable jorn, es notava un ambient especial. Moltes dones i homes (infants i ja no tant) vestits amb la indumentària del Barça passejaven entre neguitosos i esperançats (almenys aquesta és la sensació que em transmetien; no serà per què jo sentia aquestes emocions d'antuvi :-) ?). I després dels gols d'Eto'o i Messi a l'Estadi Olímpic de Roma, gent d'arreu del món, fins al més recòndit indret del planeta, celebrant la tercera Champions del Barça. Moment històric, explosió d'alegria i sentiments. Girona, una ciutat aparentment bastant tranquil·la, es va desbordar. Més trànsit a les 12 de la nit que en una hora punta d'un dia feiner. Ulls brillant miressis a on miressis, infants cridant a cor que vols, clàxons xisclant a l'alegria. I la plaça Catalunya plena a vessar, com mai. Llàstima que algun indesitjable es va dedicar a pispar carteres. Però ahir la felicitat imperant feia més banal qualsevol problema. I més que mai, que això no acabi. Visca la Copa, la Lliga i la Champions. Visca el Barça i visca Catalunya lliure!
Comentaris