Triplet! Sí, sí, sí!

Anit, màgica i inoblidable. De fet, ja tot el dia ho fou. Durant aquest memorable jorn, es notava un ambient especial. Moltes dones i homes (infants i ja no tant) vestits amb la indumentària del Barça passejaven entre neguitosos i esperançats (almenys aquesta és la sensació que em transmetien; no serà per què jo sentia aquestes emocions d'antuvi :-) ?). I després dels gols d'Eto'o i Messi a l'Estadi Olímpic de Roma, gent d'arreu del món, fins al més recòndit indret del planeta, celebrant la tercera Champions del Barça. Moment històric, explosió d'alegria i sentiments. Girona, una ciutat aparentment bastant tranquil·la, es va desbordar. Més trànsit a les 12 de la nit que en una hora punta d'un dia feiner. Ulls brillant miressis a on miressis, infants cridant a cor que vols, clàxons xisclant a l'alegria. I la plaça Catalunya plena a vessar, com mai. Llàstima que algun indesitjable es va dedicar a pispar carteres. Però ahir la felicitat imperant feia més banal qualsevol problema. I més que mai, que això no acabi. Visca la Copa, la Lliga i la Champions. Visca el Barça i visca Catalunya lliure!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís