Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ja fa anys els que veig. En el meu trajecte amb cotxe vers la facultat, molts matins o tardes. Assegut en un pedrís o ajudant-se d’un caminador. A vegades, algú li fa companyia. I a cada cotxe que veu, a cada persona que li passa a prop, la saluda amb la mà. Somriu i saluda. No el conec personalment, però em dol que té un món propi allunyat de la nostra realitat (però verament, quina és la vertadera realitat??). I ahir, després de mesos sense veure’l, estava assegut al pedrís de sempre. Acaronant i abraçant un gos que es deixava estimar. I senzillament, em vaig emocionar.
Comentaris