De comiats...

Comiat de solters. Això va ser el que vaig viure el proppassat cap de setmana. Una excusa com una altra per reunir-se amb els amics i les amigues, compartir jocs, bogeries, confessions. Rememorar moments, inventar-ne de nous, compartir. Un matí per una ciutat plena de flors i de visitants, amb un llop i una caputxeta ben especials passejant i animant els vianants. Després, descoberta d’un bell indret de Catalunya, de l’Empordà; el Bassegoda. Tranquil·litat, unes gorgues i molt per descobrir. Els peus dins d’una aigua cristal·lina i menys gèlida del que sembla. Jocs, jugar com nenes i nens dins l’aigua i fora d’ella. Just en la decaiguda del dia, més jocs, més rialles! I després del sopar, unes quantes partides al llop entre copes de ratafia, glops de cervesa i una manta tapant les cames. Nit curta, per donar pas a un nou dia per descobrir el bell poble de Sant Llorenç de la Muga i els seus voltants. Un bon dinar, una nova visita a les gorgues i, malauradament, el final d’un cap de setmana ple d’emocions, companyonia i sobretot, ple de la màgia de l’amistat.
(La imatge correspon a la vista que s’observa des del capdamunt de la torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga).