Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Dimecres el Barça va guanyar la Copa del rei davant de l’Athlètic de Bilbao. Va ser un partit vibrant, ple de sentiment. A part de la immensa alegria per la victòria del Barça, em va emocionar l’actitud de l’afició de l’Athlètic. Genial. Se’m posà la pell de gallina quan es van quedar a l’estadi a aplaudir el Barça, fet correspost pels blaugrana posant-se damunt de la gespa ikurriñes i boines. Quina senyor afició, quin sentiment pel seu equip, ple de jugadors bascos que parlen èuscar! Drets, aplaudint la festa dels de Guardiola. Aplaudint i ovacionant els seus jugadors, els lleons, talment que haguessin guanyat la final! I la xiulada al borbó abans de l’inici del matx, impressionant. Dimecres, a part d’un partit de futbol va ser una expressió de desig de llibertat de dos pobles units per un sentiment. Gora Barça i visca l’Atlhètic!
Comentaris