Scrabble (un conte)

Dissabte. Una altra setmana finida. Ens hem aixecat quan el sol ja feia hores que ens il·luminava. Amb en Joel hem anat a comprar al supermercat. Fa un parell d’anys que vivim junts i la compra del dissabte s’ha convertit en un ritual. Després d’esmorzar pa amb nocilla i un bon cafè amb llet bullent (sigui hivern o estiu), agafem el cabàs de vímet i les bosses reciclables. Hem entrat a la peixateria del barri i seguidament hem anat al súper. Avui hem tingut convidats a sopar. Han vingut la Carina i en Ricard. En Ricard i en Joel es coneixen des de l’institut, i des de llavors són gairebé com germans. I aquesta amistat s’ha estès a servidora i també a la Carina, la parella d’en Ricard. Amb el meu company hem consensuat el sopar: ell farà la seva famosa sopa de ceba, junts farem un pastís de verdures i tonyina amb salsa de rocafort i acabaré sola fent un pastís de tres xocolates. Hi afegirem una ampolla de vi blanc, una de negra i acabarem l’àpat amb uns quants xarrups de ratafia. La tarda s’ha esvaït ràpidament entre fogons... La temperatura de l’habitacle culinari s’ha expandit també als nostres cossos. I és que la nit anterior el cansament acumulat durant la setmana ens va vèncer i tot i l’intent d’entregar-nos els nostres cossos, la son es va anticipar als nostres desitjos. Tanmateix, a la tarda les nostres corpentes s’han revenjat àmpliament de la lassitud de la nit passada. Després de deixar el menú enllestit, ens hem dutxat junts, fent de les nostres figures l’esponja de l’altre cossatge. Mútuament ens hem vestit, escollint cadascú la indumentària de l’altre i posant-li. Asseguts al sofà amb un vermut blanc hem esperat que sonés el timbre i que arribessin la Carina i en Ricard. Quan han fet, cap a quarts de 10, s’han unit ràpidament al vermut i així ha començat la vetllada. Després del vermut, ja a taula, i amb la tele de fons retransmetent el partit del Barça (contra l’Athlètic de Bilbao, per a més informació), hem sopat de manera distesa, explicant-nos les nostres respectives rutines i a les postres ja hem començat a planejar les properes vacances estivals, que com els darrers dos anys, volem fer conjuntament. Tres són les propostes: llogar una furgoneta i fer ruta per l’Europa central; agafar un avió i anar a la paradisíaca Jamaica o passar uns dies a la gèlida Islàndia. Discutim els pros i els contres, però veient que l’acord no seria pas fàcil, hem decidit pensar-nos-ho uns dies i hem postergat la conversa per al proper cap de setmana. El cafè que acompanyava els plans estiuencs ens ha ben desvetllat. Ben acomodats al sofà ens desdim ràpidament d’anar a fer una copa en un pub. Traiem l’ampolla de ratafia que fa la meva sogra i també l”Scrabble”. Fem equips. Guerra de sexes: la Carina i jo contra en Ricard i en Joel. Comencem a fer paraules. La Carina i jo els guanyem fàcilment. Però ells, murris com mai, ens proposen una nova norma. Les paraules han de tenir una connotació sexual. I com que la ratafia (amb menys d’una hora ja anem per la segona!) puja ràpidament i distorsiona alegrament la ment, assentim ràpidament. En pocs moments la temperatura del saló puja àvidament, talment com ho una verga en plena trempera matinera. Ens anem animant, i com no, les fèmines continuen guanyant. Tanmateix, el nostre avantatge es redueix amb la nova norma. Surten paraules com penis, titola, conillet, excitar, follar, fornicar, copular, pit, penetrar, i un llarg etcètera. Però amb l’ajut alcohòlic, compliquem més el joc. Com? Doncs fent teatre. Amb cada nova paraula que surt, si és de compartir, l’hem d’escenificar, i si és una part del cos, mostrar-la. I sí, així ho fem. Jo ensenyo un pit, la Carina el mont venusià, el Joel la tita, en Ricard els testicles. Jo cada cop em vaig notant més excitada, sensació que estesa àmpliament per tot el saló. I quan és el moment de teatralitzar els mots, amb en Joel ens hi recreem. En la paraula fornicar, ho fem vestits, però en la de follar, ja ho fem amb roba interior. I la Carina i en Ricard tampoc es queden curs. En onanisme, la Carina ho fa a pèl. I veig com l’entrecuix d’en Joel s’infla, a l’igual que el d’en Ricard. Casualitats del destí fan que a mi em toqui representar masturbació. I curta no em quedo. Agafo un plàtan, hi enfundo un condó i me’l fico ben endins. I aquí els nois ja no poden més. Comencen a escenificar també el mot de l’autoplaer sexual. Tot mesclat amb glops dolços de ratafia, amb la ment obnubilada de desig i vici, em llenço damunt del meu company, ignorant la presència dels nostres amics. El llepo, me’l menjo de desig. I al costat, és en Ricard qui fa tremolar la Carina amb les seves mans. De sobte, no sé com, miro el tauler de l’Scrabble. I veig que les paraules n’acaben conformant una altra: canvi! La crido en alt, i com per art de màgia em veig sota les empentes d’en Ricard mentre en Joel rosega flèbilment els pits de la Carina. Lluny de posar-me gelosa, veure el meu petit ami gaudir d’altri m’excita encara més. I em menjo el membre d’en Ricard gola avall. Finalment, em penetra. Gemego mentre miro el company. M’extasio. Últimes empentes d’en Ricard, al mateix temps que la Carina cavalca salvatgement sobre en Joel. Crit i gemec final. En Ricard es vessa dins meu. I poc després ho fa en Joel dins la Carina. Amb els crits esdevé el silenci. Ens mirem, com si quelcom s’hagués esfumat. Ens mirem alhora i ens vestim. No ens diem res, només somriem. La parella amiga diu, sense més, que ha de marxar, que s’ha fet molt tard. Nosaltres no insistim perquè es quedin. Quan tanquen la porta, en Joel se’m tira al damunt. I em fa l’amor com mai en tots els nostres anys de relació me l’havia fet. Em comenta que veure’m gemegar sota uns altres braços l’ha posat més calent que mai. Acabat el clau i satisfeta com mai, amb les lletres de l’Scrabble li escric: amor. Em besa i anem a dormir. Ja netejarem demà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís