De revistes

Poc vaig a la perruqueria; primer perquè la butxaca queda buida fàcilment i segon, per l’espera. Però encara hi ha un tercer motiu: què fas per passar la tediosa estona mentre et remenen la cabellera o te la tallen? Doncs després d’un parell de fútils intents de llegir un llibre i repassar apunts (tots dos van quedar ben bruts!) vaig cedir a la temptació d’agafar algunes de les revistes que hi havia per allí: revistes de xafarderies, les conegudes revistes del cor. L’única cosa per la qual em van fer servei va ser per veure alguna que altra recepta de cuina interessant i fer-me un bon panxot de riure amb les imatges i els comentaris sobre els “famosos i pseudofamosos” que hi apareixien. Que si aquesta porta un vestit així, que si l’altra té el cul gros, que si aquest ara ha deixat a una actriu per anar-se’n amb una model... En aquesta vida cadascú l’ha de viure com vulgui, però, sincerament, a mi a vegades em fot una mica de ràbia veure com hi ha gent que perd el temps amb discussions absurdes ocasionades per la informació present en aquestes revistes, mentre al món hi ha molts més problemes i moltes més coses a fer que comentar si l’escot d’una és més bonic que el d’una altra o si el barret afavoreix a un model o a un presentador...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís