Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta propera nit no la dormiré al meu país, sinó a Londres. Em fa il·lusió visitar la capital d’Anglaterra, visitar el Big Ben, veure el Tàmesis, perdre’m per Hyde Park, entendre’m amb les lliures esterlines, observar el tragí dels busos i taxis... Una nova oportunitat de la qual tinc la immensa sort de poder gaudir, conèixer un nou país, un nou lloc, ple d’història. Un país, que malgrat tot, també té els seus llasts en la meva memòria, com quan ens va deixar arraconats en la maleïda guerra de Successió (http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3) d’infaust records per als catalans o bé que tampoc és molt propici que diguem a permetre la independència de països germans com Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord... Ens veiem a la tornada! See you soon! 
Comentaris