evita

Molts d'aquests elements ni es van arribar a acabar mai. Segons es pot comprovar in situ, gran quantitat d'ells conserven encara les fustes de l'encofrat col·locades al seu lloc, el que confirma que la construcció de la Línia P es va abandonar abans d'acabar-la. Molts d'aquests assentaments s'han perdut o han sigut mutilats amb l'ampliació que es va fer en aquesta part a la carretera general 300. Aquestes obres no només van afectar els assentaments; l'antiga casa del Ruso ja no existeix. L'estat de conservació no és del tot dolent, molts d'ells interiorment són molt accessibles i nets, altres en canvi estan enrunats de terra o pedres. En alguns casos els assentaments han perdut el seu emmascarament, podent-se observar el formigó amb el que estan construïts. Finalment caldria dir que el projecte no només contemplava la construcció d'assentaments, sinó que incloïa un informe de destruccions. Aquest informe notificava totes les destrucci...

Per realitzar els treballs s'elegia un centre d'operacions dins de cada zona a fortificar. En el cas de la vall del  riu Aragó  es va escollir l'estació de ferrocarril de  Canfranc , pel fet de trobar-se en un punt central. En aquest lloc es realitzaven els treballs de fusteria i emmagatzematge del material de construcció, i al mateix temps servia d'allotjament als soldats que treballaven. Des d'aquest punt es portava tot fins als llocs a construir, en molts casos part del transport es realitzava amb muls, arribant a trigar fins a sis hores en arribar al destí, com per exemple al CR-114 La Raca. El pla originari era que cada lloc construït es rodegés per unes trinxeres comunicades entre si i situar en cada extrem un pou de tirador; tot el conjunt estaria rodejat per un reixat. Ni els pous ni els reixats es van arribar a construir, i no van passar de ser un projecte en els plànols de cada assentament. Cal dir que els reixats i les portes blindades que tancaven ...

De nou, avui toca fer una mica de mandres abans de llevar-se. En despertar-me i constatar que ningú més s’ha llevat, opto per dormir una estona més. Però com que tenim ganes de fer una petita excursioneta, tampoc ens podem demorar massa. Així doncs, ens llevem i ens anem retrobant, ja amb les coses ben recollides, al mateix bar a on esmorzàrem el dia anterior. Allí mateix planifiquem la ruta que volem fer i un cop decidida, fem una darrera ullada a la fira de productes artesanals que hi ha i ens firem una mica. Retornem a casa Nando i ens acomiadem de la senyora propietària; li tornem les claus i després d’una mica de confusió per saber a on comença l’excursió decidida, acabem davant de les piscines municipals, que conviden a prendre un bany amb la calor que fa. Des d’allí fem una ruta que hem vist en un mapa, la ruta de la Mollera ( https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5418815 ; http://www.vallsdaneu.org/rutes/19-la-mollera )  però ens equivoquem un parell de vegades i ...

Al cap d’una estona, com que fa una calor ben asfixiant, fem el vermut en una terrassa tot tenint una agradable conversa, que seguirà mentre dinem a Casa Nando amb totes les menges que hem portat... Estem un xic cansats, així que optem per fer una tarda tranquil·la amb un cafè i estirar-nos a descansar una estona abans d’arreglar-nos per tornar cap a Isil. A l’hora acordada, ja enfilem als cotxes i també la costeruda carretera que ens porta de nou a Isil, avui un poble molt menys massificat i que podem admirar amb la llum del dia. El bell/vell pont romànic, l’església de la Immaculada d’Isil ( https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Immaculada_d'Isil ), que com es conta a viquipèdia “ La Immaculada d'Isil , també dedicada a Sant Joan Baptista, és l'actual  església   parroquial  del poble d' Isil , en el terme municipal d' Alt Àneu , a la comarca del  Pallars Sobirà . Pertanyia al terme de l'antic municipi  del mateix nom  que el poble. Està situada en un...

En arribar a aquella cota, el terme d'Esterri d'Àneu s'eixampla de sobte. El termenal amb Jou trenca cap a llevant per, al cap de quasi 400 metres tornar a emprendre cap al sud-oest, travessant   la Palomera   i el   Bosc de Gargaredo , enfilant-se per una carena cap al   Pic de Quartiules , de 2.226,1 metres d'altitud. En aquest lloc es troben els termes municipals d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu (antic terme de Jou),   Espot   i   Alt Àneu   (antic terme de   Son ). Límit amb el terme municipal d' Espot Només en el punt que s'acaba d'esmentar es toquen els termes d'Espot i d'Esterri d'Àneu: el Pic de Quartiules. Límit amb l'antic municipi de   Son   (ara,   Alt Àneu ) Des del Pic de Quartiules, el termenal canvia de direcció i emprèn cap al nord-nord-est, travessant el paratge de   Gargaredo , fins a assolir el   Bony de la Sovinera , de 1.845,5 metres d'altitud. Des d'aquest lloc, segueix la caren...