evita

Des d’allí també hi ha un mirador que permet distingir els pics i pobles de la vall; descobrim una història que ens deixa ben intrigats i decidim, que en poques setmanes anirem a explorar: la història de la crema d’unes dones per bruixeria... Com que ja no és aviat i cal retornar a terres gironines, continuem la ruta i passem per un prat preciós, a on hi ha una roca que amaga uns quants secrets: la roca de les nou cadolles, a on les “encantarias” van a rentar la roba ( http://www.raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/viewFile/226676/308298 ). Segons la tradició, les “encantarias”, meitat dona, com fades que habiten en fonts, barrancs i coves, van a rentar la roba en aquestes cadolles, les seves robes blanques, i si algú les troba, tindrà sort per sempre. De totes maneres, m’entra un punt d’indignació quan veig que, malgrat que el català és llengua oficial, es menysprea i s’intenta escriure en grafia castellana paraules plenament catalanes, com una mena de depredació ...

Al matí costa aixecar-se, però amb empentes i rodolons ho fem. I és que ja no ens queden gaires hores per gaudir de la tranquil·litat de Bonansa i de la Franja. Carreguem les coses al cotxe, paguem, ens acomiadem de l’amable propietària (que ens regala un petit sabó com a obsequi) i anem al bar a esmorzar. Tal i com ens havia explicat la mestressa de l’ “Era del Navarri”, el dia anterior van fer concurs de pastissos al poble i tots els que van sobrar estan al bar. Molt amablement, mentre prenem un cafè en llet, ens n’ofereixen i en tastem alguns, realment boníssims. Seguidament, ja ens disposem a fer la ruta de les ermites de Bonansa ( http://www.bonansa.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.1614/idmenu.2642/chk.d1ceb73ad2c789ee2b2e49a83779ae3d.html ; http://senderos.turismoribagorza.org/ficha.php?id_ruta=178 ). La primera ermita que trobem és la que ja vam visitar ahir, la de Sant Aventí, considerada la més antiga d’Aragó, juntament amb la de Santos de San Juan i San Pablo de T...

Just abans d’arribar a Bonansa, entrem en una ermita que ja havíem vist a l’anada, l’ermita de Sant Aventí ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Avent%C3%AD_de_Bonansa ) , ja a tocar del poble. Quan arribem, ens ve de gust fer un vermut i anem al bar, que ens el serveix, però ens mana la pressa perquè tanca a les quatre de la tarda. El dia és ben assolellat i la propietària de la casa a on ens allotgem ens dóna alguns consells per acabar de passar la tarda, com ara pujar al port de Bonansa i fer una petita caminada per un mirador proper. Li fem cas i hi anem. El mirador és de molt fàcil accés i està adaptat tant per a persones cegues com per a persones amb mobilitat reduïda. La veritat és que la vista que s’hi ofereix és impressionant. El mirador en qüestió és el mirador d’Isábena ( http://www.bonansa.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.1618/idmenu.2652/chk.c5a0190b83af1493d87448457925ce5c.html ). Com que encara queda dia i tenim ganes de caminar, ens decidim a fer una altra cam...

El castell és de planta rectangular d'aproximadament 7 per 7 metres i tres altures en origen, es va edificar amb gruixuts murs de maçoneria i dues torrasses circulars en els seus angles d'aquest i oest. El cub pròxim a la porta compta amb un contrafort que ha modificat la seva forma original i oculta els buits que pogués contenir per a armes de foc. Se situen a la part alta de la població, en un extrem inexpugnable per dos dels seus costats, l'Est i el Sud. La façana principal, defensada per dues espitlleres, presenta una porta dovellada i en la brancals encara es conserven els forats intramurales per a la tranca a manera de pany. A l'interior es conserven zones amb les parets arrebossades i diverses finestres pròpies de la reforma efectuada al segle XIX. Entre els pisos primer i segon del cub oriental, sorgeixen un parell de mènsules de fusta reforçades amb lleixes modulades, que van aguantar en el passat una galeria, o potser un excusat. Castarné representa la...

Faig el manta de bon matí, durant una estoneta. Però a fora fa un dia esplèndid i no tardem en posar-nos les piles, preparar les coses i marxar, no sense contemplar la bellesa del pati de la casa a on ens allotgem. Hi ha un munt d’eines antigues i em vénen a la memòria les imatges de les mateixes eines a la casa a on vaig créixer. La mestressa de la casa en parla en català, tot i que administrativament la Bonansa pertany a Aragó. Ens recomana fer una cafè amb llet al bar del poble i que si volem anar a sopar fora, podem anar a Pont de Suert, que queda a 15 minuts. Ens conta que els seus fills estan escolaritzats a Catalunya i que hi va molt sovint. Li fem cas i anem a prendre un cafè amb llet a l´únic i minúscul bar del poble. Tot seguit ja ens disposem a fer una ruta circular per visitar la zona, i optem per una ruta circular que ens portarà a Casterner de Noals, Biblis, i de nou, a Bonansa ( http://www.bonansa.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.1608/idmenu.2634/chk.f8099571d...

A més, l’Era del Navarri és la casa natal, tal i com  ho recorda una placa a la façana, del dirigent del comunista del POUM ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Obrer_d%27Unificaci%C3%B3_Marxista )  Joaquim Maurin ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Maur%C3%ADn_i_Juli%C3%A0 ) : “ Joaquim Maurín i Julià  ( Bonansa ,   Ribagorça , 12 de gener del   1896   -   Nova York , 5 de novembre del   1973 ) fou un   polític   comunista . Estudià   Magisteri   a   Lleida   i hi exercí de mestre. Es va iniciar en política a les Joventuts republicanes de Lleida almenys fins al 1919. S'afilià a la   CNT   i fundà amb   Pere Bonet   i   Víctor Colomer   el setmanari   Lucha Social   (1919), des d'on mostrà simpaties per la   revolució bolxevic . En el ple de la CNT d'abril de 1921 aconseguí juntament amb   Andreu Nin   i Hilari Arlandis , que la CNT s'integrés en l...

Em passo el matí feinejant per casa, i quan  passen ja algunes hores de l’equador del dia, és moment d’agafar el cotxe i començar la ruta que ens ha de portar cap a la zona de la Franja de Ponent. Tot xino-xano fem camí, no sense trobar-nos amb una bona pedregada que ens obliga a minorar la marxa. El senyor GPS sembla, també, que s’entesti a fer-nos passar per un camí que no toca, ja que de sobte ens trobem enmig d’una carretereta plena de revolts que desemboca en un preciós canyó de pedra, un estret congost a on em sento més petita que una formiga, però amb unes vistes espectaculars. Finalment, arribem a destí, al poble de Bonansa ( http://www.bonansa.es/ ) , que tal i com s’explica a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonansa ): “ Bonansa   és un   municipi   de la   Ribagorça , a la   comunitat autònoma   d' Aragó , als territoris aragonesos de parla catalana (la   Franja d'Aragó ). Està situat a la conca del riu   Noguera Rib...