evita

De matinada es fa dur aixecar-se, no ho negarem. Però les ganes de començar una nova aventura fan que la mandra s’esvaeixi ben aviat. Anem a buscar el bus que ens portarà fins a l’estació, i des d’allí tot el ritual: aeroport, controls, esmorzar, i una bona conversa fins que en un tres i no res ens plantem a Malta (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Malta_). Allí, els amics ja ens esperen amb un cotxe de lloguer, amb la peculiaritat que el conductor seu a la dreta i els intermitents estan canviats de costat... La primera parada serà l’habitatge de les amigues per tal de deixar-hi les maletes. De camí cap a Msida, la localitat a on dormiríem, em faig una primera impressió del país: moltíssima calor, edificis bastant vells i carreteres no molt ben asfaltades, a més d’una conducció força temerària. Deixem les coses a l’apartament i agafem un bus (només 0.47 euros, però has de reclamar que et tornin el canvi!) bastant vell i destartalat. Ens deixa a l’entrada del carrer de la R...

Avui és el primer cop que marxaré de viatge sol! Tot i que ja en tinc 25, fins ara no m’he decidit a empaquetar quatre coses, agafar un avió i anar ben lluny. Ho confesso: estic nerviós. Anit ni el cansament acumulat de tres dies molt atrafegats em permeteren agafar el son. El cafè amb llet no em baixa gola avall, però necessito fotre quelcom dins de l’estómac revoltat de nervis. El destí escollit és una illeta mediterrània : Sicília. Internet ha estat una font fantàstica d’informació sobre aquesta illa, així com les experiències narrades per gent que hi ha estat. Fa un parell de dies, malgrat la calor sufocant que està deshidratant la ciutat, em vaig atrevir a anar a la biblioteca a buscar un parell de guies per emportar-me’n. El camí cap a la biblio es feu etern sota l’astre rei. La calor sufocant provocà que el meu cos gairebé no reaccionés a les ordres per arribar a destí! Ni el cap ni ells braços ja no em responien, i cansat com estava només em va faltar que les portes estiguessin...

Demà toca una nova excursioneta en una illa Mediterrània! Aquesta ocasió: Malta! ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Malta ). Després d’uns dies de muntanya, ara toca uns dies de relax a la platja. Una nova cultura, un nou indret per continuar per la ruta de la vida! Fins d’aquí a uns poquets dies!

Un cançó de Búhos, reflex d'una generació! Nen dels vuitanta Billar i futbolí i l’home del sac el barça del dream team i la bola del drac Aquell primer petó la primera estrella o el segon vailet de la casa vella les vinyes vora el mar les dunes que l’atzar va voler prendre les canyes del torrent vigilen el ciment que les violenta i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta un nen que no vol fer-se gran camí dels trenta no acaba de festa però no es com havia somiat El cotxe ple de fum els crits de mon pare el doctor slump perseguint l’arare pel carrer principal tirant la baldufa l’hivern era especial aprop de l’estufa i encara puc sentir la brisa d’un vespre estant tots a la fresca l’olor d’un got de vi i els nous llibres de l’any cada setembre i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta un nen que no vol fer-se gran camí dels trenta no acaba de festa però no es com havia somiat http://www.youtube.com/watch?v=UORjYyj00Qw

El quart i últim dia a Andorra s’aixeca de nou fresquet però sense gaire amenaça de pluja. Recollim els trastos, els entaforem com podem al cotxe i anem a Ordino a esmorzar. Mentre ho fem, parlem de quines vies ferrades farem, si les d’Ordino o les de Canillo. Anem a demanar informació a un establiment a on lloguen material i al final, per no haver de fer tant de trajecte, ens decidim per les vies d’Ordino. Lloguem el material i a la mateixa botiga ens diuen com arribar a peu de via, així que prenem el cotxe i ens hi dirigim ( http://www.deandar.com/ferrades/via-ferrada-segudet ). Fem l’aproximació tot caminant vora el rierol i comencem la via amb el silenci del bosc només trencat pel soroll de l’aigua baixant muntanya avall. Anem remuntant pedra i arribem al cim. Xerrem una estoneta i com que no estem cansats, fem la via veïna, la de Creu del Noral ( http://www.deandar.com/ferrades/via-ferrada-noral ), que resultà una mica més difícil, amb trams horitzontals i algun desploms. Un cop a...

Tal i com ja anunciaven les prediccions meteorològiques que havíem consultat, el nostre tercer dia al país dels Pirineus es va aixecar ennuvolat i amenaçant tempesta. Així que tot esmorzant a Ordino, vam descartar fer l’excursió a la zona de l’estany Blau. Què fèiem, doncs? L’opció escollida fou anar cap a Canillo, a patinar sobre gel. Tal dit, tal fet. Un cop al poble ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Canillo ) vam aparcar el cotxe i vam anar fins al Palau de gel, però com que encara no estava obert, vam optar per prendre una beguda i esperar que es fes l’hora. Després de pagar els preceptius 14 euros, vam entrar ben abillats cap a la pista de gel. Però servidora hi va durar ben poc. No sóc excessivament hàbil en aquestes coses (per no dir gens!) i per no atropellar una nena em vaig deixar caure a terra amb tant mala fortuna que em vaig fer mal a l’esquena i vaig desistir de continuar, així que tot esperant els altres, vaig aprofitar per passejar pel poble de Canillo, però una forta temp...

El dimecres es desperta fresc a Andorra. Després d’una dutxa per despertar cos i ment, agafem el cotxe i ens parem a la Massana a esmorzar i comprar algunes coses per dinar en un supermercat. Seguint els consells d’algunes guies extretes d’internet i d’altres d’oficines turístiques ens dirigim cap a la zona d’Engolasters (http://ca.wikipedia.org/wiki/Engolasters), a Escaldes-Engordany. Allí vam enfilar el caminet que ens portaria a les agulles d’Engolasters (http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/agulles-dengolasters.loybcnmadveras), una zona d’escalada a on vam practicar aquest esport durant una bona estona, remuntant les parets i contemplant des del cim la bellesa del paisatge, tot i que una mica malmès per l’excessiva pressió urbanística. Vam xerrar una estona amb alguns altres escaladors i després vam dinar a peu de vies. Com que els braços ens tibaven una mica, vam baixar i vam fer una petita caminada fins al llac d’Engolasters i per una altra ruta propera (per cert, la segon...