Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (I)

Les poques hores que dormo, ho faig ven de gust. Quan ens llevem, ja que estem a tocar de Llemotges (http://www.limoges-tourisme.com/en; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llemotges; https://fr.wikipedia.org/wiki/Limoges) , decidim anar a esmorzar a la ciutat. Tenim sort de poder aparcar de seguida i ens trobem amb un gran mercat de Nadal. Hi ha una pista gel i tot tipus de paradetes. Fins i tot, venen ostres. Des de productes artesanals fins a diferents tipus de menges. Tot un espectacle. I també hi ha una carpa de circ, i a dins, un munt de jocs educatius, alguns moderns i altres més antics. Hi passem una bona estona i hi ha qui menja ostres. Jo opto per vi calent i alguna altra deliciosa menja. Hi estem una estoneta i seguidament, ja pugem al cotxe i marxem en direcció cap a casa. Fem un bon grapat de quilòmetres, només amb alguna parada tècnica. De camí, m’endormisco i també penso en com devia ser el desembarcament de Normandia, el 6 de juny de 1944 (fins i tot es va haver d’ajornar un dia): en els soldats, les estratègies, etc. S’ha escrit molt sobre el desembarcament de Normandia, però segurament moltes coses encara no es coneixen. A viquipèdia s’explica que (https://en.wikipedia.org/wiki/Normandy_landings; https://ca.wikipedia.org/wiki/Desembarcament_de_Normandia ): “Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França iniciant-se a les 06:30. Va requerir el transport de soldats i material des del Regne Unit mitjançant avions i naus de transport, llanxes de desembarcament, suport aeri, protecció naval del Canal de la Mànega i suport artiller naval. També es van portar a terme diverses accions de distracció contra la Kriegsmarine per evitar la seva intrusió a les zones del desembarcament.
L'operació va ser la major invasió amfíbia realitzada en un únic dia de tots els temps, amb més de 130.000 soldats desembarcats el 6 de juny de 1944. 195.700 homes de les diverses Marines i de la Marina Mercant hi van participar. El desembarcament tingué lloc en una franja de la costa normanda, situada entre l'estuari del Sena i la Península de Cotentin, dividida en 5 sectors: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword.

L'orde de batalla aliat


A la Conferència Arcàdia, celebrada a Washington al desembre de 1941, el Regne Unit i els Estats Units van establir una estructura de comandament conjunta que hauria de mantenir-se fins al final de la guerra. Els caps del govern d'ambdues nacions es reuniren com a caps d'Estat Major delegant en cadascun dels seus caps suprems el control de les forces terrestres, navals i aèries dels seus respectius teatres d'operacions, independentment de la nacionalitat de cadascun. Al capdavant se situà al General americà Dwight Eisenhower, el paper principal del qual va ser exercir d'administrador d'una coalició formada principalment per estatunidencs i britànics, però també per canadencs, polonesos, francesos, holandesos, belgues i noruecs. El segon al capdavant era un aviador britànic, el Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder, que posseïa una gran experiència en el desenvolupament de la cooperació de forces terrestres i aèries i assumí paral·lelament la responsabilitat de dirigir el suport aeri de l'operació. La Força Naval Expedicionària de la Royal Navy i de la Marina dels Estats Units (a més dels vaixells canadencs, polonesos, francesos i noruecs), estava sota les ordres de l'Almirall Sir Bertram Ramsay, i hauria de fer possible el transport de gairebé la totalitat de les tropes i els equips aliats a Normandia. El Comandant en Cap de la Força Aèria Expedicionària, Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory (també britànic) estava al capdavant de dues forces aèries tàctiques consistents principalment en caces bombarders: la 2a Força Aèria Tàctica de la RAF (del Mariscal de l'Aire neozelandès sir Arthur "Mary" Conningham) i la 9a Força Aèria estatunidenca del General Lewis H. Brereton. A més, es podria recórrer als avions de la Defensa Aèria de la RAF, així com als bombarders pesats estratègics de la RAF i de la 8a Força Aèria estatunidenca. En primera instància, tot el control de les forces terrestres a Normandia seria exercit pel General Sir Bernard Law Montgomery, fins que aquestes adquirissin una mida suficient per poder separar les tropes britàniques de les estatunidenques; i en aquell moment, el control tornaria a mans d'Eisenhower. (continuarà)
(La fotografia correspon als jocs del mercat de Nadal de Llemotges)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís