Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (VIII)

Les pluges de primavera van impedir les operacions en la Unió Soviètica, però tots dos costats van fer servir aquest temps per a preparar-se per a la inevitable batalla que arribaria a l'estiu. La data del començament de l'ofensiva s'havia mogut repetidament, pel fet que retards en la seva preparació havien forçat els alemanys a ajornar l'atac. El 4 de juliol, la Wehrmacht, després de reunir la concentració de poder de foc més gran de tota la Segona Guerra mundial, va llançar la seva ofensiva contra la Unió Soviètica en el sortint de Kursk. Els soviètics coneixien les seves intencions, i es van afanyar a defensar el sortint amb un sistema enorme de defenses en el terreny. Els alemanys van atacar a la vegada des del nord i el sud del sortint, tallaren el sortint i atraparen 60 divisions soviètiques.

L'ofensiva alemanya en el sector nord va ser avortada quan van aconseguir realitzar molt pocs progressos a través de les defenses soviètiques, però en el sector sud hi va haver veritable perill de produir-se una penetració alemanya. Els soviètics van portar llavors les seves reserves per contenir l'empenta alemanya en el sector sud, i la consegüent Batalla de Kursk va arribar a ser la batalla de tancs més gran de la guerra, a prop de la ciutat de Prokhorovka. Els alemanys ja no tenien reserves de consideració, havien esgotat les seves forces cuirassades; no van poder respondre a la contraofensiva soviètica que els va llançar de tornada a les seves posicions de partida.

Els soviètics van capturar Jarkov després de la seva victòria a Kursk, i amb l'amenaça de les pluges de la tardor, Hitler va estar d'acord en una retirada general a la línia del Dnièper a l'agost. A finals de setembre, els alemanys van trobar la línia del Dnièper impossible de sostenir quan van créixer els caps de pont soviètics. Ciutats importants del Dnièper van començar a caure, en fou la primera Zaporozhye, seguida per Dnipropetrovsk. A principis de novembre els soviètics van penetrar a través dels seus caps de pont a banda i banda de Kíev i reconquistaren la capital ucraïnesa. El 1r front ucraïnès va atacar Korosten la nit de Nadal, i l'avanç soviètic va continuar al llarg de la línia del ferrocarril fins que es va assolir la frontera polonesosoviètica de 1939.

Els soviètics van llançar la seva ofensiva d'hivern el gener de 1944, al sector nord i van alliberar el brutal setge de Leningrad. Els alemanys van fer una retirada ordenada des de l'àrea de Leningrad a una línia més curta, basada en els llacs del sud. Per març els soviètics van colpejar Romania des d'Ucraïna. Les forces soviètiques van envoltar el 1r exèrcit Panzer, al nord del riu Nistru. Els alemanys van escapar de la bossa a l'abril, salvant a la majoria dels seus soldats però perdent el seu equip pesant. Durant l'abril, l'Exèrcit Roig va llançar una sèrie d'atacs a prop de la ciutat de Iaşi, Romania, amb l'objectiu de capturar el sector, estratègicament important, que esperaven fer servir de trampolí per a llançar-se cap a Romania per a una ofensiva d'estiu. Quan van llançar l'atac a través del bosc de Târgu Frumos, els soviètics van ser rebutjats pels alemanys i les forces romaneses, en defensar amb èxit les forces de l'Eix el sector en el mes d'abril.

Quan les tropes soviètiques es van acostar a Hongria, les alemanyes l'ocuparen el 20 de març. Hitler va pensar que el líder hongarès, l'almirall Miklós Horthy, ja no podia considerar-se un aliat fiable. Un altre dels aliats de l'Eix, Finlàndia, havia buscat una pau separada amb Stalin el febrer de 1944, però no van acceptar els termes inicials que els van oferir. El 9 de juny, la Unió Soviètica va començar la quarta ofensiva estratègica a l'Istme de Carèlia que, després de tres mesos, va forçar Finlàndia a acceptar un armistici.

Abans que els soviètics poguessin començar la seva ofensiva d'estiu cap a Bielorússia, havien de netejar la península de Crimea de forces de l'Eix. Restes del 17è exèrcit alemany del grup d'exèrcits sud i algunes forces romaneses havien estat aïllades i deixades enrere a la península quan els alemanys s'havien retirat d'Ucraïna. A principis de maig, el 3r front ucraïnès de l'Exèrcit Roig va atacar els alemanys i la consegüent batalla va ser una victòria completa per a les forces soviètiques, i va fracassar un barroer esforç d'evacuació a través del mar Negre per part dels alemanys.

Amb Crimea "neta", la llargament esperada ofensiva soviètica d'estiu, de nom en codi operació Bagration, va començar el 22 de juny de 1944, amb 2,5 milions de soldats i 6.000 tancs. El seu objectiu era netejar Bielorússia de tropes alemanyes, i aixafar el grup d'exèrcit centre alemany que estava defensant aquest sector. L'ofensiva es va organitzar per coincidir amb els desembarcaments aliats a Normandia, però els retards van fer que l'ofensiva hagués de ser ajornada per algunes setmanes. La subsegüent batalla va resultar la destrucció del grup de l'exèrcit centre alemany, i provocà unes 800.000 baixes alemanyes, la derrota més gran de la Wehrmacht durant la guerra. Els soviètics van continuar imparables endavant, i arribaren a prop de Varsòvia el 31 de juliol. (continuarà)

(La imatge és de la perspectiva de la costa des del Pointe du Hoc)