Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (XV)

S’hi expliquen des dels inicis, quin va ser el context històric i es van desgranant tots els aspectes i agents que hi van intervenir. És esfereïdor veure totes les bestieses que van fer els nazis, ja fos contra els jueus o els gitanos, per exemple. Hi ha vídeos que realment posen la pell de gallina i la ràbia puja gola amunt. El museu està molt ben muntat:, al final, fins i tot i ha un bloc al museu a on s’expliquen les diferències entre el bloc comunista i el bloc capitalista. Com era la vida a Amèrica i a Rússia, per exemple. Des del cotxe fins a la nevera, passant per la cursa espacial i pels jocs. Però com que no tenim molt temps, continuem el periple i entrem a veure una pel·lícula sobre el desembarcament a Normandia, amb imatges reals i que posen la pell de gallina. Sobretot posen la pell de gallina les mirades de la gent del reportatge, de la gent que fou alliberada del jou nazi. És interessant veure com es va gestar el desembarcament per alliberar Europa de la barbàrie. Abans d’abandonar el complex, però, tenim encara oportunitat de poder visitar els búnquers des d’on es van gestar moltes de les operacions militars. Al mateix museu, abans d’abandonar-lo, tenim l’oportunitat de preguntar quins llocs in situ podem visitar. Un cop informats, ens enfilem al cotxe i anem direcció a Pointe du Hoc (http://www.worldwar2history.info/D-Day/Pointe-Du-Hoc.html; http://en.normandie-tourisme.fr/pcu/site-de-la-pointe-du-hoc/cricqueville-en-bessin/fiche-PCUNOR014FS0008S-2.html) , un territori americà dins de l’estat francès. Allí mateix hi ha un memorial. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Pointe_du_Hoc; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pointe_du_Hoc ): “La Pointe du Hoc és un cap normand situat al municipi francès de Cricqueville-en-Bessin (Calvados). Durant la segona Guerra Mundial, els alemanys hi van situar unes bateries que cobrien Utah beach a l'oest i Omaha beach a l'est durant la Batalla de Normandia. Durant el desembarcament de Normandia, el 2n batalló de Rangers comandat pel tinent coronel James E. Rudder va escalar la posició i va poder veure com els canons havien estat desplaçats i substituïts per posts de fusta. La platja situada al peu del penya-segat no feia més de 10 m de llarg i era de grava. El penya-segat de la punta feia de 25 a 30 m d'alçada. Al capdamunt hi havia 125 infants i 80 artillers alemanys defensant la posició. L'aviació britànica i americana havia de bombardejar la posició de la punta per tal de neutralitzar la resistència.
A les 4.30 h havia de començar l'atac terrestre amb escales de 33 m dels bombers de Londres i també a través d'escales de corda que serien llançades amb pistoles especials fins al cim del penya-segat. A les 6.30h els 225 homes de Rudder desembarcarien a la platja per escalar el penya-segat i destruir els canons. Les companyies E i F havien de desembarcar a l'est i la companyia D ho havia de fer a l'oest.
Una vegada la zona ja estigués sota control es llençaria una bengala per tal que arribessin 500 Rangers de reforç i alhora esperarien a estar units a través del 116 regiment d'infanteria nord-americà que havia de desembarcar a Omaha Beach. Si a les 7 no s'havia llençat cap bengala els reforços s'haurien de dirigir al sector Charlie d'Omaha Beach.
El bombardeig naval preliminar va començar a les 5.50h per part de l'USS Texas i l'USS Satterlee i l'HMS Talybont. Seguit per una onada de 19 Martin B-26 Marauder del 9è de la Força aèria nord-americana.
L'operació va començar amb el llançament a l'aigua dels muntadors de les escales, però el fum del bombardeig va comportar que les barcasses anessin cap a l'est, uns dos quilòmetres. Aquest error de navegació va comportar un retard de quaranta minuts i la pèrdua d'una barcassa.
A les 7.10h els Rangers van desembarcar definitivament. Els alemanys, gràcies al retard dels plants, van tenir temps per preparar-se i llançar granades sobre la platja per trencar escales. Amb tot, després de 5 minuts els primers homes arribaven a dalt del penya-segat.
Després de 15 minuts de combat els soldats nord-americans van arribar als búnquers i van descobrir que els canons havien estat desplaçats i canviats per fusts. A les 8h la costa estava controlada pels Rangers i a les 9h una patrulla va descobrir les peces d'artilleria sense cap defensa i les van destruir.
Els reforços estaven aturats a Omaha Beach, els homes de Rudder es van trobar assetjats. Els franctiradors alemanys van complicar seriosament les coses.
A la tarda, Rudder va enviar un missatge situat a la Pointe du Hoc que deia missió acomplida, que necessitava munició i reforços, i que tenia moltes baixes. La resposta que se li va donar és que no hi havia possibilitat de reforços i que tots els Rangers estaven a terra. Els únics reforços que van rebre foren tres paracaigudistes de la 101 que van caure lluny del seu grup i van travessar les línies alemanyes per buscar refugi a la Pointe du Hoc.
Al final, cap a les 21h, 23 homes van venir a reforçar les fràgils línies de defensa. Després, l'endemà, 20 altres homes del 5è batalló dels Rangers van ser portats des d'Omaha Beach.

La situació dels Rangers era crítica i van resistir diversos atacs durant la nit. Cap a les 3h la companyia D, que cobria al flanc oest, va caure i 20 Rangers sota les ordres del Sargent Petty van cobrir la retirada de 50 dels seus companys i van ser fets presoners. (continuarà)
(La fotografia és de la costa, encara plena de tristesa, des del Pointe du Hoc)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís