Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (XX)

La primera onada

A les 6:25h, la primera onada va arribar a la platja. Eren equips d'enginyers que arribaven en primer lloc, seguits immediatament i avançats per les vuit companyies d'infanteria. Els carros portats per LCT van arribar uns minuts més tard. Els 2 Sherman DD escapats de la companyia B van arribar també a la platja. El conjunt comptava amb 1450 homes, una seixantena de carros i diversos enginys d'enginyers. La major part de les unitats van arribar més a l'est del que estava previst, més o menys un quilòmetre, el corrent marí havia fet derivar les barques.

Conforme a les ordres, els alemanys no desvetllaven les posicions, intactes després dels bombardejos. Esperaven que les tropes desembarquessin per obrir foc. Les vuit primeres companyies americanes del 116 RCT (E, F, G i A) i del 16 RCT (L, I, E i F) foren molt castigades. Els soldats es van amagar, com van poder, darrere els obstacles de les platges. Com va remarcar un oficial nord-americà, no hi havia ni un forat d'obús on amagar-se. Els homes d'enginyeria havien d'obrir escletxes a través dels obstacles abans que la marea pugés i van patir un important nombre de baixes.

El fotògraf de guerra Robert Capa, que va desembarcar amb la companyia E del 116 RCT a Easy Red, va prendre les primeres fotos del desembarcament. La situació era catastròfica. L'únic èxit inicial es va aconseguir a l'extrem oest de la platja, on la companyia C del 2n batalló de Rangers va aconseguir arribar al peu del penya-segat. Al mateix moment, a 5 quilòmetres d'allà, tres altres companyies d'aquest batalló s'havien d'apoderar de la Pointe du Hoc. La companyia C estava encarregada de desembarcar a Omaha per tal d'unir-se amb les altres companyies. Va passar just a l'oest del WN 73 per atacar-lo per darrere. D'altres Rangers, encara al mar, esperaven un senyal de la Pointe du Hoc, per ajudar-los o bé desembarcar a Omaha.

La segona onada

A partir de les 7h, van arribar les barques que portaven la segona onada. Noves companyies d'infanteria i els rangers van desembarcar. El brigadier general Cota va unir-se al comandant de la 29 divisió que va arribar a Dog White. Va estimular els homes. El 5è batalló de rangers, amb algunes companyies d'infanteria, va prendre l'altiplà entre WN 70 i 68.

Cap a les 8:15h, els rangers ajudats d'infants van aconseguir una primera posició en direcció a Vierville. A l'est, el coronel Taylor, comandant del 16 RCT, va aconseguir fer passar un grup d'homes entre WN 64 i 62. Taylor va dir una frase cèlebre mentre era a la platja: "Només hi ha dos tipus de soldats en aquesta platja, aquells que són morts i aquells que moriran! Llavors, ens hem de moure!"

A les 9h, a l'extrem de la platja, el WN 60 es va rendir després d'haver estat desbordada.

A les 10h, tres avançades van tenir èxit, però la situació era desesperada. Dos destructors s'apropaven fins a 1 km de la costa per efectuar un tir de precisió sobre les defenses. La via d'accés del Ruquet (E1) va poder ser oberta.

Després de les 10h

A les 10:30 h, la marea era alta. Els 18 i 115 RCT van començar a desembarcar.

Amb l'ajuda de l'artilleria naval, els WN anaven caient, un després de l'altre, excepte els WN 66 i 68 que van aguantar fins al vespre. Durant aquest temps, els alemanys van contraatacar, però van ser repel·lits. L'artilleria alemanya va començar a afeblir-se, ja que no tenia municions. En el costat nord-americà, el suport naval es feia més eficaç i va reduir els WN. Els LCI van poder abordar davant el Ruquet (E1). Els enginyers anaven fent un accés a Saint-Laurent i va permetre el transport dels vehicles i del material per terra.

A partir de la tarda, els GI van ocupar l'alt de Vierville.

Al vespre, la penetració només era de 2 a 3 km. Hi havia encara a Colleville forces alemanyes que provaven de marxar i la major part van ser capturats. (continuarà)

(La fotografia correspon a la platja d'Omaha, amb un plafó commemoratiu i amb l'escultura commemorativa de fons)